La participació de l’alcalde de Lleida a la comissió de control de La Caixa: despeses a càrrec de l’ajuntament, dietes a la butxaca de l’alcalde.
¿És tolerable que un càrrec públic amb un sou de més de 5.000 euros utilitzi recursos públics per costejar-se un desplaçament privat a una reunió per la qual cobra prop de 2.000 euros més?
Él Comú fa públiques proves que demostren que el Paer en cap de Lleida va fer ús del vehicle oficial per anar a una reunió de La Caixa, en un dia on no constava cap acte del batlle fora de Lleida, generant així despesa innecessària per l’ús del cotxe i del xofer/escorta.
Mentre a la resta de Catalunya s’evidencia una reducció dràstica en la despesa en guardaespatlles, a Lleida la partida destinada a aquesta finalitat es manté. L’alcalde el té a la seua disposició 365 dies a l’any, vacances incloses.
Disposar de guardaespatlles i xofer durant gairebé tot l’any, vacances i festius inclosos, és un privilegi del qual gaudeixen en l’actualitat pocs alcaldes. L’amenaça terrorista ha minvat de forma evident en els darrers anys, i això, sumat a la crisi, ha fet que els consistoris reduïssin l’assignació per a escortes, eliminant de l’àmbit privat la figura del guardaespatlles.
Els alcaldes de ciutats més grans que Lleida, com l’Hospitalet i Terrassa, o altres de tamany similar, com Tarragona, per exemple, només disposen de guardaespatlles i xofer en actes oficials i mai en dies festius o durant els períodes de vacances. Les fonts d’interior consultades admeten que el dispositiu de seguretat personal que manté Ros no és gens habitual a Catalunya actualment.
La tendència general als consistoris catalans ha estat restringir l’ús d’escortes durant els dies festius als moments en què hi pugui haver actes oficials. La reducció del risc dels càrrecs públics, doncs, ha permès un estalvi a les arques públiques en seguretat personal en gran part de les grans ciutats catalanes. Una retallada que s’ha fet menys evident en algunes ciutats, entre les quals hi ha Lleida, on els escortes acompanyen el batlle fins i tot durant el mes de vacances.
Xofer i escorta a jornada completa fins i tot durant les vacances
El Paer en cap a la nostra ciutat fa ús durant la major part dels dies de l’any d’un guàrdia urbà que fa les funcions de xofer i escorta, dins l’anomenat servei Omega. Al 2013, les despeses d’allotjament de l’escorta van ser de 5.923 euros, i les dietes (de 28 euros per dia) van ascendir uns 9.000 euros. La despesa conjunta en allotjament i dietes ascendeix a gairebé 15.000 euros, que sumats al salari estàndard d’un agent (d’uns 36.000 euros anuals) evidencia que la Paeria gasta més de 50.000 euros anuals en seguretat per a l’alcalde, sense comptar els complements que puguin percebre els membres del servei Omega ni les despeses de vehicle.
Quin sentit té mantenir una despesa així, més encara enmig de la crisi i davant les necessitats socials que ofeguen tants ciutadans de Lleida? Per comparar, aquests 50.000 euros que ens costa la seguretat de l’alcalde supera el total de subvencions que l’Ajuntament va atorgar al 2013 per a projectes de provisió de béns i serveis de primera necessitat (45.000 euros). I només els 15.000 euros de les dietes i allotjament de l’escorta superen tot el que es va destinar a projectes d’atenció a persones amb discapacitats o dependència (uns 9.000 euros), als projectes de transport adaptat (7.000 euros), o a les campanyes d’estiu d’atenció als temporers (9.000 euros). Ho podeu corroborar aquí.
aquests 50.000 euros que ens costa la seguretat de l’alcalde supera el total de subvencions que l’Ajuntament va atorgar al 2013 per a projectes de provisió de béns i serveis de primera necessitat
Mentre altres ajuntaments de ciutats com Lleida o més grans han reduït dràsticament la partida de xofers i escortes, l’alcalde de Lleida genera factures per dietes del xofer/escorta com la de 2.703 euros l’agost de 2013, durant el seu període vacacional, o bé la de 1.455 euros durant 9 dies de vacances de Nadal aquell mateix any:
La tasca de conducció de vehicle oficial i de guardaespatlles va rotant entre un grup de 6 guàrdies urbans. L’escorta està a disposició del batlle pràcticament cada dia, incloses les vacances i festius, a Lleida i fora de Lleida, generant despeses per dietes i, en període vacacional o festius, les pernoctacions. Una despesa que era encara més exagerada fa un parell d’anys, quan l’alcalde gaudia de dos escortes. Pensem que és de rebut que l’alcalde expliqui per què a Lleida mantenim tal despesa en seguretat, atenent a que la dinàmica en ciutats similars o més grans és retallar substancialment la partida destinada a escortes i xofers i, sobretot, atenent al fet que hi ha necessitats socials molt més urgents.
Si bé sembla poc lícit gastar més de 50.000 euros anuals en seguretat de l’alcalde, la mesura no sembla vulnerar cap normativa. Però, representaria una utilització fraudulenta per a usos privats del vehicle oficial el cas que el Comú relata i documenta a continuació?
L’alcalde de Lleida fa servir vehicle oficial per a reunions de La Caixa sense que consti cap gestió municipal aquell dia.
“Si tinc gestions municipals a fer utilitzo el cotxe oficial, si no, em desplaço amb mitjans propis”. Aquesta va ser la resposta de l’alcalde Àngel Ros a les preguntes que la CUP i l’Ocell Negre li van fer, en el ple de la Paeria del 28 de novembre de 2014 que podeu veure en aquest vídeo (3:43):
Les declaracions del batlle també consten a l’acta d’aquell dia:
En aquell mateix ple, Ros va reconèixer haver cobrat 173.000€ en el conjunt de les 88 reunions de la Caixa a les quals va assistir, amb una retribució mitjana de 1.965 euros per reunió. El mateix, per exemple, que va rebre en tot l’any 2013 de la Paeria Càritas Diocesana per a projectes per a l’inclusió de persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat social. El sentit comú indica que una retribució de gairebé 2.000 euros per reunió a La Caixa permet costejar-se les despeses de desplaçament a Barcelona. A més, la llei no li permet fer ús del vehicle oficial i de l’escorta per a actes privats. Malgrat això, Ros va fer servir el vehicle oficial per a una reunió de La Caixa sense que consti cap gestió municipal aquell dia:
Aquesta sanció per excés de velocitat (el xofer anava a 144 km/h) es va imposar al vehicle oficial de l’alcalde de Lleida a l’AP-2 el 24 de maig de 2012 a les 17:38 hores. Aquella mateixa tarda l’alcalde va assistir a Barcelona a una reunió de la comissió de control de La Caixa, la darrera en la qual va prendre part. Es pot comprovar que l’agenda de l’alcalde per aquell dia no estableix cap “gestió municipal” que justifiqui la utilització del vehicle oficial. El propi web de la Paeria confirma que l’únic acte públic de l’alcalde aquell dia va ser la benvinguda a l’artista Antonio López, que es va fer al matí.
Els fets objectius fan pensar que hi podria haver un ús inadequat del vehicle oficial aquell dia i generen sospites sobre si hi va haver ús fraudulent del cotxe oficial i el xofer/escorta també en les altres 87 reunions de l’alcalde a La Caixa. I en altres desplaçaments privats que l’alcalde hagi fet durant els seus 11 anys al capdavant del consistori.
Els fets objectius fan pensar que hi podria haver un ús inadequat del vehicle oficial aquell dia i generen sospites sobre si hi va haver ús fraudulent del cotxe oficial i el xofer/escorta també en les altres 87 reunions de l’alcalde a La Caixa. I en altres desplaçaments privats que l’alcalde hagi fet durant els seus 11 anys al capdavant del consistori.
Unes preguntes que se sumen a les que l’alcalde encara no ha respost sobre la seua participació a La Caixa i sobre la gestió dels radars:
En quant a La Caixa:
- Si l’alcalde participa a la comissió de control de la Caixa dins de les seves funcions com a Alcalde, ja retribuïdes en el seu sou, per què cobra, a més, dietes de La Caixa, mentre carrega els costos del desplaçament a la Paeria?
- Per què els serveis financers que facilita aquesta entitat no han passat per concurs públic? Aquesta estreta relació Paer-La Caixa, té alguna cosa a veure amb la passivitat de l’ajuntament en l’aplicació de l’ordenança sobre pisos buits en mans d’entitats financeres?
En quant als radars:
- Per què no ha destinat a seguretat vial els més de 600.000 euros obtinguts per la Paeria en multes de radar?
- Per què no obliga a Arnó a complir els compromisos d’inversions que estableix el contracte?
El Comú aprova mesures que evitarien despeses innecessàries i usos il·lícits de recursos públics
El Codi Ètic aprovat per l’Assemblea del Comú desenvolupa tot un seguit de mecanismes que impedirien que cap càrrec públic pogués tenir comportaments com els que veiem a l’actual ajuntament.
Segons aquest codi, els regidors només podrien cobrar el salari que els pertocaria per la seva dedicació exclusiva a la gestió municipal, renunciant a qualsevol retribució d’empreses o entitats externes, com és el cas de les dietes que La Caixa ha estat pagant a l’actual alcalde.
El codi ètic recull també l’obligació de fer públiques les agendes de tots els representants electes, per tal de fer visible amb qui es reuneixen i els temes que es tracten. El document aprovat estableix que “En el cas de desplaçaments necessaris d’un càrrec electe en funció d’aquest càrrec, les despeses correran a càrrec de l’Ajuntament i sempre amb justificants legals”.
El Codi Ètic aprovat per l’Assemblea del Comú desenvolupa tot un seguit de mecanismes que impedirien que cap càrrec públic pogués tenir comportaments com els que veiem a l’actual ajuntament.
És evident que en cap cas se sufragaria amb diner públic els desplaçaments per assistir a actes privats com la Comissió de Control de la Caixa. El comúdelleida va més enllà ja que aposta perquè cap càrrec electe tingui un vehicle oficial assignat, a diferència del que passa ara.
El Codi Ètic del comúdelleida també estableix com a requisit obligatori per als càrrecs públics que facilitin tots els seus ingressos, béns i rendiments patrimonials, i és estricte a l’hora d’aturar les portes giratòries ja que prohibeix accedir durant un període mínim de 5 anys després d’haver estat càrrec electe, a càrrecs de responsabilitat en empreses creades, regulades, supervisades, o que hagin estat beneficiàries d’un contracte municipal.
En cap cas se n’ocuparan càrrecs als consells d’administració. El document que va aprovar el comúdelleida en la darrera assemblea obliga als càrrecs electes a no participar en la decisió que comporti la contractació pública amb empreses en què el càrrec electe o els seus familiars puguin tenir alguna mena d’interès econòmic.
