Àngel Ros manté la desmesurada despesa en càrrecs eventuals, blinda l’opaca gestió econòmica dels òrgans autònoms i bloqueja qualsevol intent de transparència en la política comunicativa.
Ciutadans constata la seva prioritat per una política nacionalista i la seva obsessió per la llengua, donant l’esquena a la ciutat amb la seva renúncia a l’oportunitat de regeneració democràtica.
Des del comúdelleida volem fer pública la nostra preocupació per un pacte de darrera hora que, al nostre entendre, deixa ben clares quines són les prioritats dels partits que l’han subscrit.
Amb el pacte amb PP i C’s, el PSC ha aconseguit blindar les tres qüestions que més li han preocupat en la negociació del cartipàs i que veia amenaçades pels acords assolits per l’oposició. Ha mantingut el nombre de càrrecs eventuals de lliure designació i els seus elevadíssims salaris; s’ha assegurat el control sobre les fundacions i els organismes autònoms, on es mouen bona part dels diners, i del deute, municipal; i s’ha garantit el control sobre la política de comunicació de l’Ajuntament, al tombar la creació d’un Consell Editorial i la supervisió en la política de subvencions als mitjans de comunicació, que proposaven CiU, ERC, La Crida i El Comú de Lleida.
Ciutadans ha deixat clar que el seu interès no és la ciutat de Lleida sinó preparar el terreny de properes eleccions catalanes i espanyoles, centrant l’acció en les seves obssesions nacionalistes.
Així, no li ha tremolat la mà per desdir-se d’un dia per l’altre dels consensos negociats durant un mes i mig amb la resta de forces de l’oposició. Contradint tot allò que havia defensat en la campanya electoral, Ciutadans ha renunciat a apostar per introduir a la Paeria més participació, més transparència, menys privilegis i més control de l’acció de govern del PSC.
Des del comúdelleida, entenem que C’s tindrà molt difícil explicar per què el que li semblava que era el millor per Lleida fa tres dies, ara ja no li sembla important. Per què allò que fa tres dies veia tant negatiu, com les subvencions i voluntat de control de la premsa, el no passar comptes, la caríssima estructura de personal de confiança d’Àgel Ros, ara és de sobte acceptable. L’únic que semba que demanin és que, aquest cop, aquests privilegis s’escriguin també en castellà. Ciutadans també haurà d’explicar si les decisions sobre la posició del seu grup municipal es prenen a Lleida, segons els interessos dels lleidatans i lleidatanes, o es prenen a la seu del seu partit, a Barcelona o a Madrid, en funció dels interessos eletorals de la seva formació.
La decisió de Ciutadans surtirà molt cara a la ciutat, i entenem que surtirà també molt cara a la credibilitat d’un partit que s’ha omplert la boca de ganes de canvi i de crítiques al malbarament de recursos dels partits més tradicionals. El vot de C’s al cartipàs del PSC ens costarà 291.000 euros en sous de personal eventual directiu, suposarà mantenir la despesa en cotxes oficials i escortes, i dona llum verda a la política propagandística de Ros a través de les eines de comunicació municipals i a través dels mitjans de comunicació subvencionats.
Per altra part, des del comúdelleida també lamentem que cap grup hagi volgut aprofitar l’aprovació del cartipàs, de l’organització de l’ajuntament, per donar prioritat a les polítiques per afrontar les urgents problemàtiques socials que pateix molta gent de Lleida.
Celebrem haver pogut aprovar, juntament amb CiU, ERC i la Crida l’esmena per poder debatre en comissió informativa sobre la participació de Lleida en el procés nacional, tant com ens decep haver-nos quedat sols en la defensa d’una comissió especial d’emergència que fes front els problemes socials com a prioritat transversal de l’ajuntament.