Amb aquest article volia compartir amb tots i totes experiències viscudes durant aquests 6 mesos com a president de la Comissió Especial de la Transparència de l’Ajuntament de Lleida.
Aquesta comissió va ser vista en primer terme com una oportunitat. Tots els grups municipals en la campanya electoral municipal de maig parlàvem molt al voltant d’aquesta paraula, els seus efectes, la seva necessitat, els seus avantatges i tot el que faríem si arribàvem a la Paeria. De tot el que havia de canviar i millorar. I aquí estem ara, fent balanç.
Comissió Transparència divendres 8 de gener de 2016
Com a Pirata, afiliat a un partit polític que entre els seus principis rectors té la total transparència en les institucions públiques, presidir aquesta comissió ha estat un repte, un orgull, una prova. Aquests sis mesos han estat una barreja de blancs, negres i grisos. Sensacions de satisfacció i d’aclaparament. He passat de la il·lusió inicial a la desil·lusió final. En resum, la data de caducitat imposada per Cartipàs ha estat un alleujament per a aquesta ànima inquieta.
Comencem la travessia per la Transparència un 16 de Juliol, amb una roda de premsa conjunta de tots els comissionats que algun diari va titular com “les 7 maneres d’entendre la Transparència”. Acabat el 2015, crec que és el millor resum del que ha passat dins i al voltant d’aquesta comissió especial.
Com a grup municipal teníem 2 línies de treball per aquests 6 mesos, la revisió dels contractes dels serveis públics i l’auditoria del deute municipal. La primera es compagina entre l’auditoria que estem a punt d’encarregar i la creació d’una nova comissió especial (a petició de la Crida-Cup) de Seguiment i control dels serveis públics externalitzats. Respecte de l’Auditoria del Deute municipal, elaborada a l’agost i que vam fer pública al setembre (recompte de deutes municipals de 311 milions a data 31 desembre 2014) va finalitzar amb la presentació per part del Comú de Lleida d’una moció en el Ple municipal de setembre perquè es declaressin “il·legítims” part dels interessos del pla de pagament a proveïdors subscrit el 2012, entre altres acords, que finalment van ser rebutjats.
Aconseguir consens sobre els punts de l’auditoria municipal ha estat una de les fites d’aquesta comissió. Va ser el dia que vam passar de la més absoluta decepció a un indici d’esperança. L’acord va ser prou ampli, o ambigu, perquè les 7 sensibilitats es veiessin reflectides. Des dels extremistes del tot o del res, als moderats de sí però a poc a poc i, sobretot, sense especificar res. L’acord diu així: “encarregar a la Intervenció Municipal, en base a criteris de procediment obert i transparència, una auditoria que abasti –entre altres- els aspectes econòmics, financers i procedimentals d’almenys els serveis públics municipals de gestió indirecta i altres matèries que es puguin consensuar en la Comissió de la Transparència”. Valorin vostès, perquè per desgràcia les sessions d’aquesta, o altres comissions, no són públiques -les seues actes, tampoc- i com a president només puc difondre amb neutralitat els acords presos.
Un altra de les coses en què hem avançat durant aquests 6 mesos de presidència han estat les normes internes de funcionament, que com tota cosa nova necessita d’unes directrius per les quals regir-se. Aquí, tot s’ha de dir, el consens ha estat força més ràpid i hi ha hagut menys debat. Hem regulat entre d’altres aspectes l’abast de la comissió, qui i com pot ser convidat a la comissió, funcions de la presidència etc.
Per acabar amb aquests sis mesos de presidència donarem llum verda als plecs tècnics dels treballs de control financer de la gestió indirecta de determinats serveis públics. Ja tindrem el 2016 per avaluar nous encerts i desencerts.
Tampoc volia oblidar-me de passatges menys gratificants, com ha estat l’estudi dels “treballs” realitzats per una exsecretària del grup municipal del PSC a l’àrea de comerç de l’ajuntament; el negar la veu a un veí de la ciutat per donar la seva visió sobre un assumpte que avui dia es troba judicialitzat; veure com els acords que es prenen en comissió no es veuen reflectits en el web municipal, o els impediments a l’accés a la informació.
Malgrat tot, les coses bones i les dolentes, aquest comuner d’ànima pirata manté la validesa d’aquesta comissió. No totes, i tots compartiran aquest corol·lari, i en molts casos ha predominat la voluntat de destruir més que la de construir. Mentre sigui Paer de Lleida seguiré treballant perquè la transparència sigui una qualitat d’aquest ajuntament.
Carlos González Iglesias, regidor del COMÚ de Lleida
