El comúdelleida considera que l’expedient de privatització del mercat de Fleming presentat a la comissió extraordinària d’urbanisme d’aquest matí allunya al govern de les polítiques de canvi que havia promès en el Pacte d’Entesa. El grup municipal ha denunciat que el govern s’excusi en l’abandonament del mercat durant aquest mandat i els anteriors per promoure una privatització amb escasses exigències socials, laborals i ambientals i sense una avaluació de l’eficiència de les diferents opcions de gestió.
«El Pacte d’Entesa preveia un pla estratègic per a la revitalització dels mercats municipals que no hem vist. Al contrari, la proposta de privatització arriba precisament per la falta d’un pla estratègic i per l’abandonament que ha patit el mercat per part de la regidoria corresponent», ha explicat la regidora Elena Ferre.
El comúdelleida ha denunciat que la fórmula triada per a l’explotació, a través de concessió demanial, i els criteris de valoració establerts no garanteixen suficientment els objectius ambientals, laborals i socials que hauria de tenir un mercat municipal.
Una política de mercats inexistent
El comúdelleida ha vingut denunciant la falta d’acció de la regidoria de Mercats, tant en relació als mercats municipals, com al mercat central i els mercats no sedentaris, tal i com ha resumit la regidora Elena Ferre: «Ni accions per retirar els plàstics dels mercats no sedentaris, ni millores al Mercat Central, ni manteniment dels mercats municipals, ni un pla estratègic per a la seua revitalització».
El propi informe d’inspecció del Mercat de Fleming que ha presentat la regidoria de Mobilitat, Trànsit i Serveis urbans a la comissió informativa conclou que «els espais comuns, parades sense activitat i aïllaments del recinte tenen deficiències i fer una neteja profunda que cal resoldre per evitar l’entrada de rosegadors, insectes i altres agents contaminants» (sic). És a dir, que hi ha hagut una manca de cura evident per part del govern en el manteniment d’aquest espai que actualment té només 10 parades actives d’un total de 28.
«La política de deixar fer malbé béns i serveis públics per després justificar la privatització com a única opció viable ens sona molt. No ens sorprèn massa veient que les dues regidories implicades, Mercats i Serveis Urbans, estan en mans de JuntsxCat, però sí que ens estranya més que ERC no hagi reaccionat a la inacció en polítiques de mercats i ara s’apunti a la privatització, sense cap estudi d’eficiència i eficàcia de les fórmules de gestió», ha valorat l’Elena Ferre.
La regidora ha destacat que mentre que per a les propostes de municipalització tant Junts com ERC són molt exigents en quant a disposar d’aquests estudis econòmics, no fan el mateix quan plantegen privatitzacions, com en aquest cas.
Les condicions de la privatització: manca de criteris d’interès públic
Més enllà de qüestionar la necessitat i eficàcia de la privatització, el comúdelleida planteja també objeccions al model per dur-la a terme. El govern planteja una concessió demanial a 25 anys, enfront l’opció de la concessió o contracte administratiu, donant prioritat per tant a l’interès privat. En la concessió demanial no hi ha una vinculació a una finalitat pública i preval l’interès privat del negoci que utilitza el bé públic, amb un clar benefici particular. En canvi, en el contracte administratiu l’activitat es cedeix un privat però mantenint una vinculació directa amb finalitats públiques, i en la prestació del servei ha de prevaldre aquest interès públic.
«Pensem que la gestió dels mercats públics pot ser una eina molt important per promoure objectius d’interès públics, vinculats a l’ocupació, el model agroalimentari i el model econòmic, i per tant ens semblaria més adient la gestió directa o si més no una concessió administrativa», ha explicat l’Elena Ferre.
Per altra part, el comúdelleida considera que els criteris que s’han presentat avui de valoració de les ofertes que optin a la concessió tampoc no s’estan aprofitant per promoure unes condicions de responsabilitat social, ambiental i laboral suficientment exigents. No s’inclou cap clàusula o criteri relacionat amb les condicions laborals ni la inserció laboral. No es fixa cap exigència en quant a la promoció d’un model alimentari i agrícola de proximitat i ecològic, que només es té en compte com a criteri de valoració, amb pocs punts respecte altres criteris. Tampoc no hi ha exigència ni valoració de la proposta energètica i de gestió de residus vinculada al mercat, ni clàusules socials relatives a la igualtat de gènere o la promoció de l’economia social.
«Precisament en un moment que l’Ajuntament està promovent l’actualització de la guia de contractació pública, ens sembla totalment incoherent el model de concessió del mercat que s’està plantejant» ha conclòs la regidora Ferre.
Alternativa per al Mercat de Fleming
Enfront aquest model, el comúdelleida considera que cal una política de revitalització dels mercats vinculant-los a la promoció dels circuits agroalimentaris de proximitat i ecològics i a la inserció laboral del jovent. El comú reclamarà els informes d’eficiència i eficàcia de la gestió que haurien d’acompanyar qualsevol decisió sobre el canvi de gestió dels béns i serveis públics, així com la definició dels criteris socials, ambientals i laborals que s’haurien de complir sigui quina sigui la fórmula de gestió.
Entre aquests criteris, hi ha d’haver la qualitat de l’ocupació i l’ocupació juvenil, la inserció laboral de col·lectius amb discapacitats i exclusió laboral, les polítiques d’igualtat de gènere i els diferents elements lligats a la transició ecològica: eco etiquetes, circuits de producció i consum de proximitat, auto producció i estalvi energètic i gestió responsable de residus, entre els principals.
