Volem que sigui el darrer curs de maltractament a l’educació pública

Posted on Posted in Notícies and tagged , , .

Ho van intentar aturar per tots els mitjans, però aquell dia el pacte de govern encobert no els va funcionar. Potser perquè oposar-se explícitament a la rebaixa de la taxa de les escoles bressol -encara que el proposant fos el Comú- deu ser inassumible fins i tot per a Ciutadans i el PP. Només el PSC hi va votar en contra, però les abstencions dels seus socis de govern i el vot favorable dels grups de l’oposició van donar al nostre grup municipal una de les grans alegries del que portem de mandat, una rebaixa del preu de les bressol i del menjador que des d’aquest mes començarà a ser una realitat.
En una època on serveis públics essencials són sotmesos al maltracte permanent en forma de retallades constants, volem posar en valor el que s’ha aconseguit. Des d’aquest setembre, les famílies pagaran 35’5 euros menys de taxa mensual (90 euros) i 20 euros menys pel servei de menjador. Vam plantejar que les noves ordenances s’apliquessin ja al gener, però aquí els socis de govern a l’ombra sí que van donar la mà a l’equip de govern.
La rebaixa, però, va coure a l’equip de govern, entestat en deixar fora de lloc la «S» de les seues sigles. “Jo no sé quins interessos defensen” amb la rebaixa de les bressol, ens va etzibar el senyor alcalde. Per si no ho va entendre, que sembla que no, li tornem a respondre, sr. Ros. Defensem els interessos de les famílies que tenen dret a accedir a les escoles municipals i que en massa casos no ho podien fer perquè aquestes tenien un preu desorbitat. I sí, també defensem que la Generalitat rectifiqui i pagui el que pagava per cada plaça. Però tenim clar que, encara que l’actitud de l’administració autonòmica sigui impresentable, un govern ha de tenir clar en tot moment les seues prioritats. I entenem que no n’hi ha prou amb el cofoisme i l’autocomplaença pel fet de gaudir -efectivament- d’una bona xarxa d’escoles bressol a la ciutat. Algú que es fa dir «socialista», hauria de situar l’educació pública per a tothom per davant de tantes partides que res tenen a veure amb els drets socials de la població i que, de tant extenses, no tenim lloc per enumerar aquí.

Escola pública Joan XXIII

Escola pública Joan XXIII


Escola Pública Joan Maragall

Escola Pública Joan Maragall


La rebaixa a les bressol municipals és una bona notícia que no n’amaga moltes altres més amargues en aquest nou curs d’educació pública maltractada. Començant pel tancament de 3 línies de P3 públiques que el delegat senyor Cullerés justifica per un descens de natalitat, una excusa, de totes totes, insostenible. A la pública es tanquen línies abans de la preinscripció, abans de saber quants alumnes hi voldrien anar, mentre que en algunes escoles concertades -i no precisament les que atenen alumnat amb més dificultats- veuen incrementat el seu nombre de places pagades amb diners públics fins i tot si l’any anterior havien tingut places vacants. I, vés quina cosa, allí els tancaments no condicionen mai el nombre de preinscrits perquè -si hi són- s’anuncien a posteriori.
Per sort, la lluita de la comunitat educativa va frenar altres tancaments de P3 desitjats per la Generalitat, a Ciutat Jardí i a l’Ignasi Peraire de Mollerussa. Una lluita que va portar a l’aprovació en ple d’una moció de la Marea Groga Lleida i altres comunitats educatives per al manteniment de totes les línies de P3 públiques a la ciutat. Malauradament, ni l’alcalde Ros ni la regidora Parra no van fer res per donar compliment a aquesta moció. La seua inacció, també davant la reiterada exigència del Comú de convocar amb urgència el Consell Escolar Municipal, evidencia de quin costat està la política educativa de l’equip de govern de la Paeria.
L’argument de la natalitat esgrimit pel sr. Cullerés per tancar els P3 s’evapora sorprenentment quan parlem del boom que arribarà en els propers anys als instituts, i que en fa necessari, per exemple, un de nou a Cappont. Una demanda tant llargament reclamada pel barri com profusament ignorada per les institucions.
Malgrat que la consellera Meritxell Ruiz va anunciar a bombo i plateret que hi hauria projecte del nou edifici previst per a Pinyana i Balàfia abans de l’estiu, encara no l’hem vist, faltant -un cop més- a la seua paraula. Una comunitat educativa com la de l’escola de Pinyana ja s’haurà acostumat a que els estaments públics els diguin mitges veritats o mentides senceres després d’arribar al vuitè curs, VUITÈ CURS, en barracons. Esperem que sigui l’últim i recomanem a la Consellera i al Delegat que provin de passar un curs treballant dins un barracó per entendre millor de què estem parlant. No gosarem estendre el suggeriment a 8 cursos de treball en barracó perquè sospitem que les seues feines com a responsables de l’educació pública no abastaran un període temporal tant perllongat.
Escola Pinyana

Escola Pinyana


Escola Balafia

Escola Balàfia


Mentre romanen -quan no augmenten- les mancances en infraestructures, tampoc tenim cap sensació de millora portes endins dels centres educatius. Cada cop toca fer més hores a mestres i professors, la seua gran majoria fan meravelles, però convé recordar a la Consellera que la màgia no figura entre les seues moltes capacitats. I que incorporar professors el mateix dia que comença el curs per estalviar és indecent. Posar voluntat, recursos i repartir les Necessitats Educatives Especials és el que s’esperaria d’un govern que cregués en una escola pública de qualitat i amb igualtat d’oportunitats. Seria un dels molts passos necessaris per acabar amb el dubtós honor de ser una de les ciutats catalanes amb major segregació escolar.
Al Comú seguirem apostant per una escola pública i de qualitat per tothom. I malgrat que el panorama per a la pública no és per tirar coets, ens agrada començar el curs amb un somriure i desitjar a tothom un bon i reivindicatiu curs escolar 2016-2017.
Comú de Lleida

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest