publicat als diaris locals
La plataforma impulsa un gran front ciutadà
Diumenge 26 de gener prop d’un centenar de persones es reunien a la sala Nausica de l’Ateneu popular de Ponent en la primera assemblea del Comú de Lleida del 2014. Potser bona part dels lectors encara no coneixeu què és el Comú de Lleida, però de ben segur que en sentireu a parlar. A la sala, ciutadans a títol individual, integrants de col·lectius, moviments socials i de diversos partits de la ciutat es reunien per intercanviar idees al voltant d’un nou projecte: la unió de persones i forces vives de la ciutat amb l’objectiu de crear una gran candidatura ciutadana capaç de governar Lleida després de les eleccions de 2015.
Era el pas que faltava per fer. Ja fa temps que la societat civil s’està obrint pas. Associacions, col·lectius, plataformes, marees… Els ciutadans ja estan ben tips d’una manera de fer política que ha oblidat que el nucli de tota política han de ser les persones, que la manera de servir les persones ha de començar per garantir les seves necessitats bàsiques, que el bé comú és l’objectiu de la gestió d’allò que és de tots, que aquest treball només mereix credibilitat si es fa de manera radicalment transparent i comptant amb la participació real de la ciutadania.
L’autèntica transformació només pot produir-se si inclou l’ocupació de l’espai polític.
Més enllà d’èxits puntuals assolits des d’aquest clam de la societat civil, l’autèntica transformació només pot produir-se si inclou l’ocupació de l’espai polític. I així ha de ser en democràcia. Els ciutadans poden fer sentir la seva veu de múltiples formes, i mal govern és aquell que dificulta l’expressió d’aquesta veu en comptes de potenciar-la. Al final, però, les veus s’han de convertir en vots, la indignació en compromís, els grans ideals en propostes concretes i en programes de govern. En aquest marc apareix el Comú de Lleida, gestat al llarg de l’últim any i que des del desembre passat ha saltat a la palestra pública amb el seu web, la seva activitat a les xarxes socials, les seves assemblees, el seu primer acte al carrer a la plaça Paeria…
Fa uns dies explicava a un amic el projecte, i mentre li deia que partia d’una sensibilitat social que habitualment s’associa a l’esquerra, ell em va tallar i em va dir: tot el que m’estàs explicant jo ja no sé si és de dretes o d’esquerres, el que sí sé és que és de sentit comú. Em va donar una bona lliçó. I és que d’això es tracta. D’una cosa aparentment tan senzilla, i pel que es veu tan difícil de dur a la pràctica, com la recuperació del sentit comú o de principis tan bàsics com que no hi ha més origen del poder ni més destinació del seu exercici que la voluntat i les necessitats de les persones.
Si acabaran sumant o restant-se entre si és el que caldrà veure.
A la nostra ciutat, com a la majoria, per desgràcia, hi ha en aquests temps moltes persones que veuen perillar el seu habitatge o que ja l’han perdut, i també són moltes les que no tenen garantit un plat a taula cada dia. I resulta que precisament ara és el moment triat per l’alcalde Àngel Ros per recuperar el projecte de refer de bell nou la Rambla de Ferran i el seu entorn. Els diners no deuen sobrar quan no es pot rebaixar l’IBI, quan s’incrementa en més d’un 30% el preu de les escoles bressol o de l’escola municipal de música, o quan s’han de vendre a preus de saldos parcel·les de Ciutat-Jardí que són de l’Ajuntament, és a dir, de tots nosaltres. Quines són les prioritats? Fins on estem disposats a tolerar?
Sumar persones és més difícil que sumar números. Entre les persones, associacions o partits que poden construir aquesta gran suma hi ha diferències. D’idees, d’estratègies, i també de caire personal. Per damunt de tot això, però, pot prevaldre i hauria de prevaldre el desig de treballar per una Lleida millor, i el compromís de fer-ho des d’un munt de conviccions compartides.
Només junts podem deixar de ser presències testimonials i esdevenir govern de la nostra ciutat.
Només la suma de moltes voluntats, individuals i col·lectives, pot fer real aquest canvi. Amb bon o mal criteri, el sistema electoral impedeix que els grups petits tinguin representació en les institucions polítiques. Només junts podem deixar de ser presències testimonials als carrers o a la Paeria i esdevenir govern de la nostra ciutat.
Són molts els desencantats de la política que han deixat d’anar votar, són molts també els que segueixen lluitant, i els que han començat a lluitar, des de col·lectius, associacions o partits. Si acabaran sumant o restant-se entre si és el que caldrà veure. El termini per adherir-se és obert, i els primers 25000 tenen premi.
Joan Manel Bueno
Professor de filosofia i escriptor.
Membre de la plataforma comúdelleida
