Et regalo 500.000 euros l’any. Com ho veus? És que jo en voldria 2 milions, que és el que havíem previst. Va, no et posis així, que tampoc no et collaré perquè facis les altres inversions que havíem signat. Bé, si és així… però no s’empiparan els lleidatans si descobreixen que tots aquests diners que haurien de ser seus me’ls quedo jo? No pateixis, que ho tinc TOT controlat.
La unió temporal d’empreses Arnó-Sice està preocupada perquè la Paeria no cursa les multes corresponents als excessos de velocitat que detecten els radars instal·lats a Lleida per aquesta UTE. I està tan preocupada que ha presentat una sol·licitud per ser indemnitzada en més de 2 milions d’euros. Ha calgut que la notícia, treta a la llum pel comúdelleida, aparegués en primera plana als diaris locals perquè el nostre alcalde es decidís a parlar, que no a respondre, que és ben bé una altra cosa.
L’alcalde Ros ha dit que no pagarà, i que la Paeria té la potestat d’augmentar la seva tolerància amb les infraccions, sobretot en any electoral (això últim no ho ha dit l’alcalde). Les empreses afectades, a les quals la Paeria va obsequiar contractualment amb gairebé un terç de la recaptació per les sancions, tampoc no insistiran gaire en la reclamació, perquè fins i tot sense aquestes multes no instruïdes, en nou mesos ja havien recuperat tota la inversió feta, i a partir d’aquí, i durant 4 anys, a fer simplement el manteniment i parar la mà per rebre puntualment el sobre milionari.
Et regalo 500.000 euros l’any. Com ho veus? És que jo en voldria 2 milions, que és el que havíem previst. Va, no et posis així, que tampoc no et collaré perquè facis les altres inversions que havíem signat. Bé, si és així… però no s’empiparan els lleidatans si descobreixen que tots aquests diners que haurien de ser seus me’ls quedo jo? No pateixis, que ho tinc TOT controlat.
Les empreses concessionàries no estan fent altres inversions que s’havien compromès a fer. L’Ajuntament només està dedicant o té compromesa dedicar a la seguretat vial una petita part dels ingressos obtinguts. Atònit, el ciutadà de Lleida contempla les conxorxes. Es pregunta si l’obsequiositat cap als aliats privats en detriment dels interessos de la majoria pot ser un fet puntual o si deu marcar una manera de fer que cada cop més dades denuncien. Comença a pensar si amb aquest mig milió d’euros, o amb altres mig milions d’euros, no es podria fer alguna cosa que afavorís les necessitats reals dels lleidatans i les lleidatanes i sent com li comença a bullir la sang. Per sort, aquest any toca anar a votar, pensa. I segueix el seu camí amb ràbia, però també amb un somriure als llavis.
Joan Manel Bueno
Membre del comúdelleida
