Abans del 1931 les dones catalanes només “servien” per tenir fills, cuidar padrins, rentar la roba o preparar el menjar. La majoria d’elles sense moltes més aspiracions. És a partir d’aquell moment quan tota dona va deixar de ser “ciutadana de segona” i va iniciar, a mitjans del segle XX, una lluita pels seus drets. Aquesta lluita va significar un canvi molt gran per a totes elles.
La dona va conquerir llocs públics ben destacats. Moltes d’elles al Regne Unit, Irlanda, Grècia, Estats Units, França…
I a mi, que m’agrada buscar l’origen de les coses, vaig agafar un diccionari per comparar el significat de “dona pública” i “home públic”. Us explicaré una curiositat:
Segons la definició del propi diccionari, la primera és una prostituta, i el segon és una persona que intervé en l’àmbit de la política i els drets públics. Impactant! Veritat?
Aquest és sol un exemple per adonar-nos de com es menysté i desqualifica a la dona pública. Ens fa veure com de necessari és eliminar el llenguatge sexista tan arrelat en aquest món patriarcal, i com d’urgent és incloure el gènere en el llenguatge.
Em presento a les primàries del Comú per canviar les coses i els conceptes, per millorar, per compartir, per negociar una Lleida i una Horta diferents, una Lleida més propera a les dones i homes. Estic convençuda que he vingut a escoltar. Vull poder exercir com la vostra representant, dona pública.
Marina Pifarré (Candidata a les primàries del Comú)
