L’alternativa ciutadana independent dels partits
El comúdelleida va aprovar a la seva darrera assemblea presentar-se a les properes eleccions municipals sota la fórmula d’Agrupació d’electors. L’associació ciutadana, un cop constatat el suport entre els lleidatans i les lleidatanes mitjançant la recollida d’unes dues mil signatures (més de 1000 en el darrer mes, alerta amb la progressió!) ha decidit que és hora de fer el pas i d’oferir-se a la ciutadania de Lleida com l’opció independent dels partits per construir entre tots una política nova per a la nostra ciutat.
La decisió no ha estat fàcil en absolut, perquè el comúdelleida va néixer fa més de dos anys amb l’objectiu de fer d’aglutinador, amb l’objectiu de reduir l’esperpènticament ben assortit ventall de paperetes de les esquerres, amb l’objectiu que de la unió de forces ciutadanes amb els diversos partits d’esquerres de la ciutat sorgís una candidatura potent i il·lusionant cridada a governar Lleida.
La decisió no ha estat fàcil en absolut, perquè el comúdelleida va néixer fa més de dos anys amb l’objectiu de fer d’aglutinador
Tan clar teníem l’objectiu, i tan clar que les emergències socials i els despropòsits en les prioritats de l’actual govern exigien que aquest gran acord es produís en aquestes eleccions municipals, que hem esmerçat més d’un any a fer trobades amb els diversos actors, primer de manera bilateral, després tots reunits al voltant d’una mateixa taula amb excepció de la CUP, amb qui també ens vam reunir en altres espais, i que sempre va considerar més vàlid el seu camí en solitari.
Havíem arribat fins i tot a tenir redactat un document de programa compartit. La nostra estratègia era clara: si arribem a tenir-los a tots treballant plegats i aconseguim que signin un document compartit de programa, com podran després defugir la responsabilitat davant dels lleidatans i lleidatanes de presentar-se en una candidatura conjunta que faci realitat el programa?
Malauradament, i amb honroses excepcions, a partir d’aquí tot va esdevenir un ball de cadires, de llocs que es volen ocupar a les llistes, de repartiment dels fons, d’estratègies per no desgastar-se o per no definir-se i no quedar malament amb ningú. Quins trons! Però aquí què defensem, idees o cadires? Millores per a les persones de la nostra ciutat o estatus personals i carreres polítiques?
Malgrat els objectius inicials, doncs, l’itinerari ens ha ensenyat a cop de negatives i de camps de mines que no hi ha altra via per canviar les coses que la decisió dels ciutadans de prendre el comandament de la situació.
Malgrat els objectius inicials, l’itinerari ens ha ensenyat a cop de negatives i de camps de mines que no hi ha altra via per canviar les coses que la decisió dels ciutadans de prendre el comandament de la situació.
L’acollida i el suport a aquesta alternativa ciutadana que no vol dependre de partits creix per moments. I uns quants estan realment preocupats. No els falten motius. Un projecte que aposta per anteposar a qualsevol altra cosa les necessitats de les persones i el bé comú resulta molt preocupant. Un projecte que aposta per la participació efectiva de la ciutadania i per la més radical de les transparències en els comptes i la gestió municipals no és plat de gust per a alguns. Un projecte de ciutadans i ciutadanes de Lleida que no depèn d’estructures jeràrquiques de partits, de jocs de cadires o del mercadeig a Barcelona entre uns i altres no els fa gens de gràcia.
No caiguem, però, en eufòries prematures. Perquè això sigui possible, caldrà que més de 1500 lleidatans o lleidatanes passin per davant del Secretari de l’Ajuntament durant els vint dies següents a la convocatòria de les eleccions per presentar la seva signatura d’aval a la presentació de la candidatura (no ho posen fàcil perquè una agrupació de ciutadans es pugui presentar si no és un partit). Caldrà que, en absència de pressupostos publicitaris milionaris, el boca a orella de gent il·lusionada i compromesa funcioni. Caldrà que bastants mans s’hi sumin i hi posin hores (cadascú les que pugui) en els dos mesos que queden. Caldrà assessorament jurídic sense cost. Caldrà que cada cop més gent faci aportacions econòmiques, petites o grans. Aniria bé que algú ens cedís un local per fer de seu. Caldria que…
Uff! Hi ha molta feina feta. I de qualitat. Però si la ciutadania de Lleida hem d’atrevir-nos a fer real el que diem que hauria de ser real també hi ha molta feina a fer. Qui em coneix sap que m’agrada acabar els articles amb alguna frase carregada de força, però avui em toca acabar fent publicitat d’un web: www.comudelleida.cat. Avui no ha pogut ser. O potser sí.
Joan Manel Bueno
Professor de filosofia i escriptor
Membre del comúdelleida
