Em pregunto què deu pensar qualsevol persona que -des de casa- hagi escoltat aquesta mena d’automassatge que ens acaba d’oferir senyor alcalde. No ens ve de nou la seua absoluta manca d’autocrítica ni les polítiques que alimenten poques butxaques i ignoren al gruix de la ciutadania. Especialment aquella gent que pitjor ho està passant. I com vaig dir ara fa 2 anys, en democràcia no hi pot haver més origen del poder, ni més destinació del seu exercici que la voluntat i les necessitats de la ciutadania.
Volem fixar-nos en aquells que per a vostès de vegades sembla que no existeixin. Les dones i homes, els nens i nenes que amb més virulència estan patint els efectes de la crisi. Diem alt i fort que el seu govern municipal continua vivint a esquenes de les problemàtiques diàries de la població. El primer insuficient el posem a les seues polítiques d’habitatge. ¿Per què no han actuat amb contundència perquè cap banc tingui cases buides? La resposta: perquè els seus interessos apunten més cap a les sucursals bancàries que cap a la ciutadania.
No ens vulguin enganyar: la seua no és -ni de bon tros- la ciutat de la gent. Intenten amagar -sense massa èxit- aquesta mena de càncer anomenat clientelisme que ens han imposat aquestes 3 dècades. I ens expliquen una Lleida de ficció que ni vostès es creuen. Nosaltres hem explicat amb 2 informes i amb dades obertes, com contracten vostès. I hem explicat que hi ha un altra manera de fer-ho, allunyada del seu clientelisme.
Ve aquí i ens explica una Lleida idíl·lica, pensant que les problemàtiques es solucionen amb inauguracions, fugint de la realitat. Ens van dir que som líders en despesa social però ara sabem que comptaven la seguretat social de tots els treballadors de l’ajuntament com a despesa social. I tal dia farà un any. No cal rectificar. Deuen pensar que la gent no té ulls ni orelles. Però el Comú ho explicarà tantes vegades com vostès vulguin enganyar-nos.
Són tan al·lèrgics a la crítica que quan un investigador de la UdL conclou que la Paeria ha afavorit l’estigmatització de la Mariola, carreguen contra la persona i l’estudi. La recepta per a la Mariola no és senzilla. Però del que estem segurs és que el seu museu del clima no arregla cap dels seu problemes.
Urgeixen més recursos per atendre les necessitats socials i reconeixem que és un llast que la Generalitat i l’Estat ens deguin tants diners. I clamen junts contra aquesta injustícia, i més si es tracta del finançament de les escoles bressol. Coincidim en que els ajuntaments estan infradotats pressupostàriament, però mai ens hauria de faltar voluntat per prioritzar habitatge, serveis socials i educació. Exigim ja solució. Però també exigim al nostre ajuntament que assumeixi les seues responsabilitats i no s’escudi sempre en els altres per justificar la seua inacció. Després veurem com les propostes PSC passen per «instar a» alguna altra administració a fer alguna cosa.
Li recomanem que escolti la ciutadania. Avui dia ja no serveix anar als barris per fer-se la foto, sinó per prendre nota de les inquietuds reals i tenir-les en compte, escortar els problemes i les solucions que la gent proposa. I fico com exemple d’aquest darrer any, la Plataforma El Parc és Nostre o l’Associació Memoràndum. Aquests darrers anys hem tingut la sort de visitar regularment els barris, pràctica compartida amb altres grups municipals, i la gent sempre ens demana que millorem 2 coses: la neteja i la seguretat. Com es pot millorar la seguretat? Anant a les causes dels problemes, a la prevenció. Dit d’un altra manera, dotant el carrer de més educadors socials. Així es fa cohesió social i així en ho reconeix el regidor Rodamilans a PROPOSTA, escolti senyor alcalde, A PRO-POS-TA del Comú de Lleida.
El seu model de Lleida i el que defensa l’agrupació d’Electors del Comú tenen ben poc a veure. Però quan hem proposat coses que han interessat a l’equip de govern, s’han apropiat de la idea sense esmentar-nos i -per reblar el clau- van dient -a tort i a dret- que nosaltres no proposem res. Han tirat pel dret i sense vergonya, han agafat les nostres PRO-POS-TES i les han fet seves. ¿Els sona el banc de terres per cedir a pagesos finques no cultivades? ¿Els sona la proposta per activar habitatges i solars en desús a través de cooperatives d’usuaris? S’apropien de la nostra idea i encara tenen la gosadia de dir que no proposem res. D’això se’n diu baixesa política, senyor Ros.
Ens entristeix que hagin optat per menystenir-nos i s’hagin arrapat a un pacte entre conservadors i liberals, que pot ser ben legítim, però que no ha fet més que perpetuar unes polítiques que ni son progressistes ni miren cap a la gent. Vam empenyorar la nostra paraula amb la ciutat. I malgrat que ens copien i no ens mencionen, continuarem proposant, perquè ens devem als ciutadans.
A nosaltres no ens mou la rancúnia, per això valorem algunes coses en les que aquest equip de govern ha tingut un paper positiu. La ciutat posseeix un enorme equip tècnic d’educació, també l’agenda 21 i el projecte de les bressol, s’han de valorar en positiu. Per això en educació, estenem la mà en altre tema cabdal, la segregació escolar.
A primària som la segona ciutat amb més segregació segons l’informe del Síndic de greuges. Hi ha escoles a Lleida que concentren un 80% d’alumnat amb dificultats socioeconòmiques, i per això cal felicitar a tothom que ha fet possible crear un grup de treball sobre segregació dins el Consell Escolar Municipal.
Fins i tot, volem veure el got mig ple amb els pressupostos participatius que s’han endegat, tot i que queden molt lluny de l’ideal de participació de la ciutadania en els comptes públics que defensa el Comú de Lleida, en quantitat i en qualitat de participació. Esperarem al final del procés per valorar-los i aprendre pel 2018. Demanen que cap formació s’apropii de les propostes fetes, ni de les que surtin escollides ni de les que no.
Parlant de participació, la gent espera que els expliqui, per que aquest equip de govern ha eternitzat la reforma del reglament de participació tot tenint la PRO-POS-TA del Comú de Lleida des de l’octubre del 2015. Esperem que cap regidor ens respongui ara, que la gent té dret a que no hi hagi un reglament de participació actualitzat.
Hem parlat de la gent, permeti’ns ara parlar també de l’urbanisme, hauria d’estar pensat per a la gent i millorar-los la vida. Lleida és cada cop més una ciutat de ciment, i grisa. Lleida és una ciutat carregada de valors que no sabem aprofitar. Tenim uns Camps Elisis infrautilitzats i un Xalet Modernista tancat fa mesos amb un procés que anomenen participatiu que s’ha dirigit des de Promoció Econòmica i no des de Cultura o Serveis Socials; i així tot. No volem prendre una decisió respecte la Plaça de l’Auditori o de la Panera… encarreguem un procés anomenat participatiu a la Fundació del Paisatge i emmascaren la decisió com a democràtica.
Ens omplim la boca de Seu Vella. Som capaços d’invertir per desenvolupar una Candidatura a Patrimoni d’Humanitat de l’UNESCO. Però, en canvi, som incapaços de posar condicions d’accés, com per exemple arbres que permetin anar-hi a l’estiu sense perill de socarrimar-se en l’intent.
I per a socarrimats els pagesos de la nostra horta. Un valor ecològic, econòmic i humà que l’ajuntament no cuida, no escolta i no defensa els seus interessos. Per sort ara tenen la capacitat de venir al Ple Municipal i presentar-nos Mocions per sí mateixos o a través de la FAVALL com ja han fet per la «Cadastrada» o per l’afectació de la Variant Sud.
No cuiden l’horta, com no cuidem, en general, al medi ambient. ¿Els sona el canvi climàtic? ¿Doncs a què esperen per fer una aposta ferma per les energies alternatives?. En un moment on tantes ciutats caminen fermes i valentes cap al canvi de model energètic, Ros i els seus ni tan sols fan complir l’ordenança perquè tota nova construcció tingui captadors solars tèrmics. Tenim urgències a sobre i calen actuacions decidides i valentes com les que proposarem d’aquí a una estona.
Ens fa vergonya veure com estan deixant el Segre al seu pas per Lleida. El Cabal actual s’hauria de multiplicar per 4 o per 5 perquè fos ecològic, perquè vostès van pactar un cabal irrisori. Tenir un riu que travessa la ciutat és un potencial carregat de possibilitats per a qualsevol ciutat. Però a Lleida, som diferents, descuidem el riu, el maltractem ecològicament i ens esperem tant a demanar a la CHE que el netegi de macròfits -aquestes plantes tan lletges que hi ha- que els mosquits i la mosca negra deuen aplaudir amb les ales.
Parlant del Segre. Han provat de travessar ses passarel·les a 38 graus? Saben que hi ha una opció, anomenada tendals? Micro-urbanisme, fàcil, barat i pel benestar de la gent.
Cal parlar de mobilitat. El Comú va proposar al juliol passat, reajustaments en el servei de bus per augmentar qualitat i usuaris sense incrementar, teòricament, el cost. Hem assistit des d’aleshores a petites millores, reclamades històricament pel veïnat. Vam elaborar una PRO-POS-TA fonamentada en l’assessorament de professionals. I què va passar? Res, silenci, bloqueig. Urgeix que hi hagi marquesines en totes les parades de bus per aixoplugar-se de la pluja o del sol. Pensi en la gent més gran, la gratuïtat per sí mateixa, senyor Ros, només millora l’estadística. Però es nega a escoltar-nos.
Igual que no escolta a les associacions de defensa de la bicicleta, que saben que un carril bici mai pot ser com el que han perpetrat entre Ricard Vinyes i la Plaça Catalunya, allò es jugar-se la vida. Com pot ser que hi hagi encara barris a la ciutat amb zero metres de carril bici? Zero, si. Li PROPOSO que deixi el cotxe aparcat i intenti anar en bicicleta des de la Paeria al Secà i expliqui’ns l’experiència.
Cal parlar dels joves, que ens fan saber que a molts barris hi ha una manca d’espais autogestionats, una mancança crònica.
Cal parlar de Cultura, recordant que a PRO-POS-TA del Comú, s’engegarà la redacció del Pla de Subvencions tenint com a base el nou Pla estratègic de Cultura Municipal.
Cal parlar del model comercial, per insistir en la necessitat de promocionar el model comercial de proximitat, per mantenir l’ecosistema comercial dels barris i no ofegar-los amb Torre Salses ni altres operacions semblants.
Acabem.
I ho fem dient ben alt que tenim la sort de viure en una ciutat genial.
Lleida té molta gent fantàstica, que fa grans coses.
A la gent del Comú de Lleida ens agrada molt Lleida, malgrat vostès i les seues polítiques.
“El seu govern municipal continua vivint a esquenes de les problemàtiques diàries de la població”
