El municipalisme fa front a les polítiques d’austeritat i la centralització administrativa en la II Trobada Municipalista a Cadis

Posted on Posted in Comuns, Notícies and tagged , , .

El Comú de Lleida ha assistit durant els dies 2 i 3 de juny a la II Trobada de la Xarxa Municipalista Contra el Deute Il·legítim i les Retallades, on han participat 150 persones vingudes d’un centenar de municipis de l’Estat. Durant aquest dia i mig hem pogut compartir experiències des del municipalisme de base i hem explorat estratègies comunes per fer front a les polítiques d’austeritat, la centralització administrativa i els obstacles a la sobirania municipal imposats pel govern del Partit Popular, i els impactes de el deute il·legítim en els nostres municipis.
Entenem el municipalisme com una força per a la transformació des d’allò local, cap a una societat més justa. Un municipalisme que es construeix no només des de les institucions, sinó com a confluència de representants municipals, agrupacions electorals, moviments socials i plataformes ciutadanes de tot l’Estat que han decidit unir les seves forces. En el marc de la Xarxa Municipalista Contra el Deute Il·legítim i les Retallades, constituïda a Oviedo al novembre de 2016, vam treballar conjuntament per crear un front capaç de revertir la greu situació econòmica i social que travessen gran part dels municipis de tot l’Estat. Els principals objectius de la Xarxa són:

  • Construir un nou municipalisme més autònom i sobirà per frenar la recentralització, l’asfíxia financera i les retallades imposades als municipis des de l’Estat (LRSAL, LRHL, Llei Estabilitat, Art. 135 de la constitució).
  • Promoure el reconeixement de la il·legitimitat del deute a través d’auditories ciutadanes.
  • Informar, conscienciar, donar poder i fomentar la participació ciutadana en la construcció del nou municipalisme, en la denúncia dels deutes il·legítims i en la realització d’auditories ciutadanes.Des que es va crear la Xarxa Municipalista Contra el Deute Il·legítim i les Retallades han passat 7 mesos en què hem compartit espais i recursos de formació, hem intercanviat experiències i s’han desenvolupat estratègies de suport mutu. S’ha presentat la Xarxa al Congrés dels Diputats a Madrid i al Parlament Europeu a Brussel·les, on hem plantejat la necessitat de garantir l’autonomia municipal i els recursos necessaris per fer front a la precarització i la cronificació de la pobresa.Una altra de les accions ha estat la presentació coordinada de mocions com la que s’ha presentat contra la Disposició Addicional 27 a la llei de pressupostos de l’Estat amb la qual el Partit Popular pretenia posar obstacles als processos de remunicipalització en els ajuntaments.En aquesta segona trobada de la Xarxa hem generat espais de formació, debat i estratègies, en què han participat persones d’un centenar de municipis de pràcticament tot l’Estat, amb representació de càrrecs electes i tècnics en els governs municipals, grups electorals a la oposició, moviments socials i plataformes ciutadanes. El vam concloure emplaçant a passar d’explorar els marges que deixen les lleis minimitzant les conseqüències, per treballar en canviar-les. Concloem, que un cop s’han explorats els reduïts marges d’acció que deixen les lleis, ens emplacem a partir de demà i en la propera trobada a treballar per canviar-les.
    La trobada s’ha iniciat amb un taller de representants de parlaments autonòmics i altres institucions supramunicipals en què s’ha acordat obrir una nova línia de treball a la Xarxa al voltant de la problemàtica del deute autonòmic. En aquest sentit s’ha acordat realitzar un futur trobada en què s’intercanviaran experiències i s’uniran esforços al voltant de qüestions com la situació d’endeutament i el finançament, la contractació pública i clàusules socials, les auditories ciutadanes o estratègies sectorials en àmbits com el de sanitat.
    El taller de remunicipalització de serveis públics ha servit per posar en evidència els obstacles que s’imposen des de l’Estat. Recursos, sentències i informes desfavorables se sumen als límits que es deriven de la Llei Montoro i, especialment, la taxa de reposició.No poder ampliar plantilles és una de les dificultats principals. Finalment la pressió realitzada des dels municipis, grups polítics a l’oposició i plataformes ciutadanes per la municipalització dels serveis públics, ha aconseguit rebaixar la pressió de la disposició addicional 27 que el Partit Popular pretenia incloure en els pressupostos generals de l’Estat. Els processos de remunicipalització no només ens permeten estalviar recursos, sinó també destapar casos de corrupció lligats als processos previs de privatització. Aquest taller ha destacat la importància d’implicar tant a les treballadores com a la societat civil des de l’inici del procés. Finalment es proposa posar en comú les experiències, dificultats i aprenentatges en una guia de remunicipalització, oberta a participació ciutadana.
    En paral·lel s’ha celebrat un taller sobre Fiscalitat municipal, en què els consistoris han posat en comú diferents estratègies i mesures per incrementar la capacitat de recaptació des d’una perspectiva de progressivitat. En aquest sentit s’ha posat l’accent en l’evolució que ha fet l’Estat traspassant el pes recaptatori dels impostos directes als indirectes. A més dins dels directes s’ha augmentat la pressió sobre les rendes de la classe treballadora enfront de les empreses.Així, la reclamació dels municipis d’augmentar la seva participació en el PEU s’hauria de fer conjuntament a la d’incrementar la progressivitat dels impostos estatals.
    S’han explorat a més els límits dels impostos locals com l’IBI i s’han compartit propostes de taxes vinculades a l’ús privatiu de la via pública o als habitatges buits. En relació al futur, s’ha reclamat la necessitar d’avançar cap a la reforma de la fiscalitat municipal, abordant una major autonomia fiscal dels ajuntaments. Una reforma de l’IBI en la qual es pogués diferenciar pel tipus de propietaris i les seves circumstàncies, o l’ús de l’habitatge, permetria un impost molt més progressiu i just. Aquí cal abordar l’eliminació de les bonificacions a l’església i vigilar que altres com les que s’atorguen a fundacions no estiguin beneficiant activitats econòmiques lucratives.Finalment, s’ha posat èmfasi a la necessitat d’explorar més la fiscalitat ambiental i de gènere i la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, declarant els municipis lliures de paradisos fiscals i traslladant aquesta qüestió en les clàusules de contractació pública.
    S’ha realitzat un taller molt pràctic sobre auditories ciutadanes del deute. L’auditoria no s’ha de limitar al deute sinó abordar la gestió pública en el seu conjunt. L’objectiu no ha de ser buscar venjança o treure els colors a l’adversari, sinó determinar què ha fallat i posar els mecanismes de control duradors que garanteixin una correcta gestió pública i evitar que aquests errors tornin a succeir. Al seu torn, facilitar la formació i participació de la ciutadania per al seu apoderament. En l’anàlisi no només s’ha d’abordar les qüestions econòmiques o jurídiques, sinó també els impactes de gènere, ambientals i socials. Al taller s’han analitzat metodologies diferenciades per auditar elefants blancs, contractació pública i empreses públiques i s’han posat de manifest les dificultats que s’estan trobant en l’accés a la documentació i en la implicació de la ciutadania. S’ha posat en comú la guia d’auditories com a eina per als que vulguin iniciar un procés al seu municipi.
    Un altre taller ha abordat la relació entre deute i banca pública. S’ha posat de manifest que diferents experiències històriques ens indiquen que la nacionalització de la banca pot permetre anul·lar deutes municipals o familiars, i finançar a les Administracions Públiques en millors condicions, sempre que hi hagi voluntat política. Al nostre país, la nacionalització de la banca rescatada hauria d’anar dirigida a atorgar el monopoli de les finances a l’Estat. Bankia i BM haurien de convertir-se en un pol de banca pública amb criteris socials amb aquest objectiu. En l’àmbit municipal s’ha proposat auditar el Pla de Pagament a Proveïdors i el rescat encobert a la banca que aquest ha suposat. S’ha presentat també una proposta per crear una entitat financera municipal, una Agència Estatal de Crèdit Local, que permeti refinançar i reestructurar el deute municipal (amb lleves, ampliació de terminis i reducció d’interessos) així com amb capacitat per a atorgar criteris socials als municipis. Hi ha experiències a Espanya en aquest sentit però caldria avançar en una proposta.

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest