Tornem al 1714… Bé, anem més enrere, l’any 1707 en el cas de Lleida. Abans que Barcelona patís el seu setge, Lleida ja va viure la duresa de ser assetjada, on la ciutat es va defensar, tal com ho faria Barcelona anys després.
Tornem, doncs, a una ciutat assetjada, a un poble que no es rendeix. L’Onze de Setembre es converteix en una data que marcarà la memòria històrica i col·lectiva, un record que avui dia està viu, un record que crida i lluita per la defensa d’uns drets i d’unes llibertats.
L’actualitat, 2024, aquest mateix record que va sorgir fa segles, continua tenint un significat, una veu, una força, sols que ara es personifica en un altre aspecte, però continua lluitant pel mateix, els drets, els drets humans de ser-hi i d’existir.
Sent clars, vivim en un context en què el racisme i xenofòbia està candent, on aquest discurs que busca culpables, que no ho són, amenaça la convivència entre les persones.
Lleida, com moltes altres ciutats, s’enfronta a un augment preocupant d’aquests discursos punyents cap a les persones migrades, cap a persones que són els “culpables de tot”, mentre dormen al carrer i ens cullen la fruita.
La creixent hostilitat cap a les persones migrades, ens recorda i ens fa reflexionar que la lluita per la igualtat i el respecte ha de continuar amb més força que mai. Les imatges d’aquests darrers anys ens han mostrat episodis de discriminació i exclusió que contrasten amb els valors de llibertat i justícia que històricament la Diada simbolitza.
Aquest any el cartell mostra un cor, per nosaltres aquest cor no només representa l’amor o la compassió, sinó la força de la comunitat, d’allò social que es defensa conjuntament davant l’odi. Aquest cor representa la solidaritat, el fet de poder construir una societat on tothom estigui valorat, respectat, on tothom sigui persona.
El que volem en aquesta Diada, és una Lleida més inclusiva, que garanteixi a cada individu, una vida digna i sense por. Per una Diada antiracista.
