L’Ajuntament incompleix la seva pròpia ordenança de benestar animal al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, on moren el 23,5% d’animals que hi entren

Posted on Posted in Comú de Lleida, Notícies, Paeria and tagged , , , .

El Comú de Lleida ha constatat que la Paeria està incomplint la seva pròpia ordenança de tinença i benestar animal i comet diverses infraccions greus al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (Caac) entre les quals la de maltractar els animals i la de mantenir-los sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènicosanitari, de benestar animal i de seguretat, unes actuacions que han portat a què -en els 5 anys analitzats- gairebé una quarta part dels animals que han entrat a la canera hagin mort. També genera profunda preocupació constatar que el 70,2% de les recuperacions i adopcions (941 de 1.340) no han generat el pagament de la taxa corresponent segons les dades facilitades per la Paeria.

El Comú ha revisat les entrades i sortides de 1.981 animals del llibre de registre del Caac des de 2013

Durant 8 mesos el Comú de Lleida va demanar una reunió amb Fèlix Larrosa (abans regidor responsable del Caac i ara alcalde) per expressar la preocupació pel maltracte que hem constatat amb les visites a la canera i en la recollida de dades (estudi del llibre de registre d’entrades i sortides, dels pagaments per adopcions, peticions d’informació, preguntes en comissió i també a responsables del Caac). Davant la no resposta de l’alcalde, per responsabilitat i complint amb la tasca de supervisió de l’acció de govern que se’ns ha encomanat, difonem la diagnosi que hem fet de forma conjunta durant més d’un any amb voluntaris i entitats animalistes, que ens han aportat el seu coneixement i informació referent a diversos casos de gossos recuperats del Caac, que posem al final d’aquest informe.

No consta enlloc el pagament de la taxa preceptiva en prop de mil recuperacions i adopcions

Segons les dades proporcionades per l’ajuntament de Lleida només s’han efectuat 399 pagaments de la taxa per recuperacions i adopcions d’animals a la canera municipal, xifres que no concorden en absolut amb els 1.340 animals recuperats o adoptats que figuren a les dades d’entrades i sortides del llibre de registre de la canera, al qual hem tingut accés. Per tant el 70,2% de les recuperacions i adopcions (941 de 1.340) no han generat el pagament de la taxa corresponent segons les dades facilitades per la Paeria.

Aquest desfasament entre el pagament de les taxes i les sortides d’adopcions i recuperacions de la canera pot ser degut a que molts animals són trets del Caac per algunes protectores, a cost zero i donant-los en adopció pel seu compte cobrant elles un preu que els permet mantenir la seva activitat. Però hi ha màxima opacitat en la sortida dels animals de les instal·lacions ja que no està reflectit en cap lloc a quina protectora s’ha entregat l’animal i amb quines condicions.

Estudiats els 5 anys i mig de registres efectuats a llibre de registre d’entrades i sortides del propi CAAC municipal (2013-2018) hem pogut constatar les següents dades sobre un total de 1.981 animals (gossos i gats) que han entrat al Centre d’Atenció d’Animals de Companyia:

  • 466 animals morts a la canera municipal (23,5%) Gairebé tots els animals que moren dins les instal·lacions ho fan en el primer any a la canera. D’entre els que van morir, només 4 gossos i un gat van sobreviure-hi més d’un any i mig.
  • 822 animals adoptats per particulars o protectores (41,4%)
  • 518 animals recuperats per l’amo o per protectores (26,1%)
  • 169 animals (8,5%) que no tenen data de sortida al mes d’octubre de 2018 (quan es va fer l’estudi).

Roda de premsa de denúncia de la situació a la canera municipal (9 abril 2019)

Pràctiques contraries al benestar animal i nul foment de les adopcions

De forma rutinària es netegen les gàbies amb aigua a pressió amb els animals a dins, deixant-los mullats i provocant que, també a l’hivern, hagin de dormir en un terra de ciment humit i amb tolls, fet que explicaria l’augment de la taxa de mortalitat d’animals durant els mesos de més fred. El contacte continuat al ciment mullat provoca llagues i ferides als gossos per tot el cos, ferides a les potes i es llaguen i s’obren les bosses dels testicles als mascles. L’amuntegament amb tres animals o més a cada gàbia provoca baralles i molt sovint la transmissió de malalties infeccioses.

L’acumulació de gossos Potencialment Perillosos ha estat un continu per la dificultat d’adopció d’aquest animals: amuntegats i en pèssimes condicions es produeixen moltes baralles que acaben sovint amb la mort d’animals.

Hem pogut constatar que no hi ha pràcticament cap treball de la canera municipal per fomentar l’adopció, no hi ha campanyes entre la població i el web està desactualitzat, figurant-hi encara campanyes de fa més de 10 anys. A preguntes que hem realitzat durant aquest mesos els propis responsables del Caac responen que el foment de les adopcions el fa una associació de voluntaris. El servei municipal desatén així l’obligació de publicitar com toca quins animals estan a la canera. A la pràctica aquest fet provoca que només tinguin visibilitat els animals que poden difondre les entitats animalistes mitjançant els seus propis recursos, invisibilitzant els animals que per una o altra raó no arriben a poder rescatar o publicitar. Animals que passen llargs períodes de temps a la canera fins que, molt sovint, moren per les condicions a les que estan exposats.

Les protectores d’animals han jugat un paper crucial per salvar vides a la canera. La enorme tasca i la sensibilitat animalista i la insistència de moltes persones han aconseguit rescatar molts animals. De fet si no fos per les protectores i voluntàries la mortalitat a la canera hagués estat molt pitjor.

Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (març 2018)

Centre d’Acollida d’Animals de Companyia amb el terra entollat pel reg (març 2018)

Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (març 2018)

La proposta del Comú de Lleida

Davant aquesta realitat, des del Comú treballem perquè la canera es gestioni amb sensibilitat animalista i de benestar animal:

  • Millorar les condicions de vida dels animals al Caac ordenant mesures com la neteja de les estàncies sense els animals a dins, evitant les temperatures extremes i les humitats i ampliant les hores d’esbarjo.
  • Cal posar en marxa un veritable xarxa de publicitat i fomentar l’adopció dels animals que arriben al Caac per evitar estàncies de llarga durada o cròniques dels cans i gats.
  • L’espai municipal per acollir els animals de companyia perduts i abandonats ha de ser un servei de qualitat, transparent i accessible a la ciutadania.

El cas del Jade

Aspecte del Jade quan va entrar al Caac

Aspecte del Jade quan va sortir del Caac

El Jade va entrar al Caac al desembre de 2018. L’Associació de voluntaris del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (Caac) va denunciar el mal estat de Jade, un gos acollit, per la humitat i el fred, amb ferides a les potes i a la pell i amb pèrdua de pes i de pel, sense que ningú del Caac fes res. Finalment l’entitat animalista el va poder rescatar el 5 de febrer. Un mes i mig al Caac van generar al Jade un deteriorament que es veu a les fotografies. Avui viu feliç a la nova família que li van trobar les voluntàries.

El cas del Nuk

El Nuk en sortir del Caac

El Nuk en sortir del Caac

Al gener de 2018 una persona va visitar la gossera, va veure el Nuk en un estat lamentable i el va voler adoptar. Però li van dir que havien de passar els 21 dies que marca la llei. Insistint i previ pagament de taxes el va poder adoptar però no li van deixar emportar-se’l perquè abans calia esterilitzar-lo, vacunar-lo i xipar-lo, sense concretar quan podria. El gos, en molt mal estat, seguia en una gàbia 16/18 sense manta (al mes de gener) i finalment el 12 de febrer se’l va poder endur. «Cuando lo tuve en mis brazos no me podía creer lo que tenía en mis brazos, era un perro esquelético, lleno de mierda, el pelo no podía tener mas nudos, lleno de heridas, un ojo en mal estado y temblando y asustado. Lo esterilizaron sin rasurarle, sin limpiarle la mierda que tocaba la herida, no me entregaron una campana para evitar que se tocara la herida». Aquesta persona va denunciar i va convocar desenes de persones perquè, com ella, enviessin queixa a la bústia de la Paeria. A dia d’avui no consta que cap d’elles hagi rebut resposta. A través de les xarxes socials, la família que inicialment tenia el Nuk el va identificar i el va poder recuperar després d’explicar que els hi havien robat el gos del jardí.

L’informe del veterinari col·legiat Núm L-1197 conclou que Nuk presentava ferides a les 4 extremitats, signes de desnutrició i anèmia, i una lesió ulcerativa en un ull.
El cas del Nuk evidencia un maltractament dins la gossera, i fa palès la necessitat que hi hagi espais propis de la gossera al web i a les xarxes socials per facilitar les adopcions i les recuperacions.

Ferides a les potes pel terra abrasiu

Ferides a les potes pel terra abrasiu de ciment

Molts gossos presenten ferides a les potes pel terra abrasiu

Pràctiques perjudicials per als gats

Aquest any ha posat gateres noves amb la consegüent millora de la situació dels gats a la canera, fins fa molt poc tancats amb gàbies petites durant setmanes. Aquesta situació generava estrès i depressió portant fins i tot als animals a la mort. Especialment els gats ferals, els que no són domèstics, mai no es poden tancar en gàbies. Hi ha molts casos de mala praxi veterinària amb gats, com la vacunació de cadells amb un mes i escaig de vida sabent que no aguantarien la vacuna que està prescrita per animals de 6 mesos.

Gat malalt en gàbia

Gats tant cadells que es queden enganxats a reixa

Gats amb poques setmanes de vida

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest