Àngel Ros té pressa per ventilar-se una de les patates calentes que té sobre la taula i, a cinc mesos de les eleccions, intenta vendre les virtuts d’un presumpte “parc d’oci familiar dels Barrufets” de la mà de CIU, company inseparable de l’alcalde en la primera gran aventura sociovergent. Avui ho han escenificat en una roda de premsa amb molt soroll i gens de concreció en un aspecte clau: d’on sortiran els calerons?
Amb molta pompa han escenificat al saló de plens el tret de sortida oficial al “Primer parc d’atraccions d’Europa dedicat als Barrufets” que “posarà Lleida al mapa del món” (Peris dixit) i portarà la increïble xifra de 330.000 persones, deixant enrere fins i tot l’Aplec del Caragol. La tossuda realitat, però, ens diu que no hi ha sobre la taula ni un sol euro dels 47 milions que, segons Ros, costarà el parc. Ros s’escuda en clàusules de confidencialitat per assegurar que hi ha una llista, sense noms, de fins a 15 empreses locals i nacionals interessades en el projecte, que ocuparia 9 de les 27 hectàrees de les Basses. L’acord pels drets comercials dels Barrufets és fum del bo ja que les paraules es quedaran en res si no s’aconsegueix aquesta astronòmica xifra, que s’acosta, per exemple, al cost de la Llotja. En el projecte s’hi inclouen un hotel i un espai comercial, entre d’altres infraestructures. La consulta a l’hemeroteca evidencia que no és, ni de bon tros, el primer cop que Ros ven fum sobre les Basses.
Imatge de @FuroimPonent
Però és que, a més, els lleidatans ja ens hem gastat una bona picossada de diners públics en aquest invent: com a mínim 47.589,3 euros en tres contractes menors que adjuntem: un per a un estudi de mercat a Investigation & Marketing SL, un altre per a fer un document de presentació en català i anglès que fa el desenvolupament previ de l’orientació urbanística del projecte a The O-GKC Partners SL i el tercer per a traçar les línies de recerca d’inversors a la mateixa empresa, amb seu a Barcelona.
I tot indica que s’haurien destinat al projecte de les Basses 30.000 euros més, un extrem que farem públic tant bon punt poguem confirmar.
Més enllà d’aquests números carregats d’incerteses, el projecte a les Basses, a pesar de les etiquetes que hi vulgui penjar el senyor Ros, té poc de familiar i representa l’enèsima privatització, barroerament encoberta, de béns que haurien de ser del tot públics. Les basses serien una mica menys ciutadanes en aquest parc que, per la via de l’amable aspecte d’uns éssers de sang blava, se’ns vol imposar. I, com ja té per costum el senyor Ros, en tot aquest procés menysprea moltes entitats i organitzacions que, en l’Audiència Pública celebrada sobre les Basses, van presentar conclusions sobre el parc oposades a les que el batlle de Lleida vol tirar endavant. És marca de la casa ignorar qualsevol veu discrepant en aquest equip de govern.
I si, en comptes d’agafar-nos a la marca dels barrufets, recuperem les Basses agafant-nos al que vol la ciutadania, amb un procés participatiu real?
