Per què les dones de Lleida tenen menys drets que les de Barcelona va ser la pregunta que obria el debat sobre la inequitat territorial en la garantia dels drets sexuals i reproductius que patim a Ponent, i sobre les propostes en clau feminista que el comúdelleida està treballant de cara al proper mandat.
La tercera #TaulaOberta del comúdelleida va posar el focus en la desigualtat en la prestació i accés al serveis públics de salut sexual i reproductiva que pateixen les dones de Ponent i del Pirineu-Aran.
La introducció de Laura López, diputada d’En Comú Podem, i l’exposició de Sílvia Aldavert, Coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, sobre les causes i el marc en què cal interpretar aquesta inequitat territorial, van donar pas al debat de la importància de les polítiques municipals per a la garantia de drets i la presentació de les propostes en clau feminista del comúdelleida.
Elena Ferre i Laura Bergés van presentar les polítiques feministes que impulsat el comúdelleida en aquest mandat i les propostes per al programa de les #muncipals2023. “Les hem agrupades entorn quatre àmbits: la transformació del model de cures per a que no descansi sobre la precarietat laboral i la sobreocupació de les dones; la lluita contra les violències masclistes i l’atenció a les agredides; les polítiques per augmentar la participació i visibilització de les dones en la vida institucional, política i cultural de la ciutat; i les mesures per promoure l’ocupació i les condicions laborals equitatives per a les dones“, va resumir Laura Bergés.
Drets de les dones: avenços legislatius, executius i socials
La primera part de la sessió va servir per situar alguns del avenços que s’han produït a nivell legislatiu, executiu i social, i advertir també de les amenaces de la reacció masclista i les limitacions a l’hora desplegar de forma efectiva aquestes lleis i plans d’igualtat.
En el capítol dels avenços, la diputada Laura López va destacar mesures com la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, la nova llei de garantia integral de la llibertat sexual, les mesures de protecció de les dones víctimes de violència de gènere implantades durant la pandèmia, o l’increment i canvi de criteri en el repartiment de fons per als plans d’igualtat, que han millorat les dotacions per a municipis rurals.
Per la seua part, Sílvia Aldavert va posar en valor el paper de l’activisme feminista de Ponent i el Pirineu i Andorra, que en els darrers tres anys ha aconseguit donar visibilitat als greus desequilibris territorials en salut reproductiva, fins ara silenciats, forçant les institucions a adoptar mesures per posar-hi remei.
Reacció masclista i insuficiència de les polítiques públiques
En el costat dels retrocessos, Sílvia Aldavert va advertir de la reacció masclista i neoautoritària que situa el combat dels avenços feministes com a tema central: «Ho hem vist als Estats Units, a Brasil, a Hongria, a Polònia… i ho estem veient aquí. Partits i governants masclistes i d’extrema dreta que precisament situen el dret a l’avortament, els drets i l’educació sexual, en el seu punt de mira, perquè saben que la sobirania corpòria de les dones és una de les principals amenaces als privilegiats del patriarcat i el capitalisme».
Aldavert va apuntar també a les limitacions per fer realitat el que diuen les lleis i els plans d’acció. «A Lleida segueix sent molt complicat accedir a l’avortament instrumental i es manté com la zona amb més facultatius del sistema públic que fan objecció de consciència, de manera que les dones segueixen forçades a desplaçar-se a Barcelona i àrea metropolitana o a acudir al sistema privat», va explicar recordant que Lleida és la ciutat amb més ús i implantació de mútues de salut privades. Per això, va remarcar la importància que els ajuntament facin polítiques feministes i siguin exigents i diligents en la garantia dels drets de les dones des del sistema públic.
Entre les assistents, Mercè Ciutat va destacar la necessitat de campanyes d’informació per a que les dones coneguin millor totes les novetats legals i els drets que poden exigir. Per la seva banda, Marina Pifarré va posar l’èmfasi en la necessitat de mesures per regularitzar la situació de tantes dones que participen en l’agricultura i en la cultura lleidatana i que enfronten moltes limitacions en l’accés a serveis fonamentals com la salut.
Acció municipal: mirada transversal a les múltiples opressions i dificultats que pateixen les dones
Aquestes reflexions van donar peu a la presentació per part de la regidora Elena Ferre de les polítiques feministes que el comúdelleida ha desenvolupat en aquest mandat, entre les que va destacar les millores en el dret a l’empadronament.
«L’empadronament és un meta dret, la porta d’entrada a drets com el de la salut, i les mesures que vam prendre des del govern de la Paeria per garantir l’empadronament tenen una gran importància per a les dones que sumen a les desigualtats de gènere, les desigualtats de classe i de procedència», va explicar.
Laura Bergés va exposar les propostes feministes que formaran part d’un programa electoral que es planteja com un pla d’acció municipal realista, ajustat a les possibilitats econòmiques, de procediment i de calendari de la Paeria. «Les nostres propostes feministes es reparteixen entre diferents àrees de gestió municipal, amb l’objectiu d’atendre els problemes que afronten les dones per la sobrecàrrega de treball que els provoca la tradicional assumpció de tasques de cura; per la violència masclista; per la infra representació en els espais públics; i per la precarització laboral».
A més, es va recordar que les propostes en l’àmbit de salut inclouen alguns elements que van sortir en el debat, relatius al paper de lideratge que ha d’assumir l’ajuntament per reclamar un bon servei de salut. En aquest cas, serveis de salut sexual i reproductiva que reverteixin la discriminació que pateixen les dones de Lleida.
Transformar el model de cures
El comúdelleida proposa diverses accions per transformar el model de cures, oferint una alternativa público-comunitària a la sobrecàrrega que assumeixen les dones i a la mercantilització de les cures que introdueix noves formes de desigualtat i precarietat. La dinamització comunitària als barris, que pugui donar suport a les persones en situació de dependència i a les persones cuidadores és una d’aquestes mesures. “El reforç del treball comunitari als barris és una peça clau de la nostra proposta d’acció municipal per transformar el model de cures. Una ciutat on ens cuidem, amb menys individualisme i més col·laboració público-comunitària, ens sembla clau no només per afrontar els reptes de la desigualtat de gènere, sinó també els de salut mental, d’atenció a les dependències, de pobresa i segregació, de convivència i civisme… que tenim a Lleida“, va explicar la Laura.
Es planteja també l’ampliació del servei gratuït “+ temps x tu” de cura puntual d’infants entre 3 i 12 anys que la Paeria ja ha posat en marxa, així com el reforç de les mesures previstes en el Pacte del Temps.
Combatre la violència contra les dones
El comúdelelida proposta crear un Observatori de la Violència local per promoure accions de sensibilització, prevenció, informació i atenció de més qualitat. «Creiem que aquest observatori ha de parar atenció especial a la situació de les dones majors de 65 anys que puguin estar patint violència, ja que generalment queda més amagada, en gran mesura per la precarietat econòmica que tant afecta a les dones pensionistes», va valorar Laura Bergés.
La construcció d’un mapa de la ciutat prohibida que identifiqui els punts i espais on les dones se senten insegures o pateixen més agressions, és una altra de les accions en la línia de millorar la diagnosi dels problemes de seguretat de les dones i prendre les mesures en il·luminació, visibilitat, transport o servei de la Guàrdia Urbana pertinents.
En l’atenció a les dones que han patit agressions masclistes, el comú proposa la revisió dels protocols d’actuació i l’estudi de l’eficiència i eficàcia del recurs municipal per a víctimes i infants en situació de violència de genere, per avaluar-ne la municipalització.
Més participació política, institucional, cultural i en el mercat laboral
En l’àmbit de la participació el comú proposa repensar el Casal de la Dona a través d’un procés obert als col·lectius feministes de la ciutat. Un dels objectius del comú per al Casal de la Dona i per al conjunt dels espais i dinàmiques institucionals és la promoció de la participació de dones que en queden habitualment excloses, com les dones joves i migrants.
També es contemplen mesures per visibilitzar les dones i l’acció de les dones en la comunicació institucional, en el nomenclàtor o en la programació cultural de la ciutat.
Finalment, el programa del comúdelleida inclou també accions en política de contractació pública i d’ocupació per promoure més ocupació i de més qualitat per a les dones amb més dificultats d’accés al mercat laboral. Les clàusules d’igualtat de gènere en la contractació pública, les reserves de contractes públics per a projectes d’inclusió laboral, o els plans d’ocupació per facilitar la sortida de la prostitució són algunes de les accions en aquesta línia.
Propostes en l’àmbit de feminismes presentades pel comúdelleida en el mandat 2019-2023
Hem millorat la Guia de Contractació Pública, falta millorar-ne l’aplicació (clàusules d’igualtat de gènere i inserció laboral)
Propostes per al IV Pla Municipal de polítiques d’igualtat de gènere: una mirada transversal
Promovem una declaració de compromís amb els drets LGTBI+
Denúncia de la invisibilització de les dones en l’acció i comunicació municipal
Prec: cap subvenció o contracte de l’Ajuntament amb mitjans de comunicació que anunciïn prostitució
Articles amb motiu del 8M i el 25M
Les diferències dins el feminisme, una oportunitat per avançar
El 25N, també recordem les violències invisibles
Més info:
Serveis i programes municipals de la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes