El grup insta a la Paeria l’ampliació de l’habitatge públic dotacional com a peça clau del model d’inclusió social, per ampliar els recursos housing first i donar resposta a l’augment de situacions d’emergència habitacional reduint la despesa creixent en allotjaments hotelers.
Actualment, Lleida disposa de 26 places de Housing First a través d’un conveni amb Sant Joan de Déu, però no compta amb cap habitatge propi municipal destinat a aquest programa. “El Housing First ofereix estabilitat residencial com a punt de partida per als processos d’inclusió i autonomia. Però amb només 26 places i sense habitatge propi municipal, és evident que cal ampliar recursos”, ha afirmat la regidora del comúdelleida, Laura Bergés, recordant que el model d’inclusió del PSC preveu un increment d’aquest tipus d’habitatges que no s’està produint.
El grup destaca que cada vegada augmenten més les necessitats d’habitatge públic, ja que, segons les dades de la mesa d’emergència d’habitatge, s’ha produït un increment significatiu dels expedients tramitats. L’any 2024 es van registrar 62 casos, mentre que el 2025 la xifra va augmentar fins a 85. La majoria de situacions tenen com a causa principal els desnonaments, que també han crescut: de 22 casos el 2024 a 30 el 2025 com a motiu d’accés a la mesa. Davant la manca de pisos disponibles, una part important de les derivacions s’han hagut de fer a establiments hotelers, a més de les places existents en pisos d’emergència i a Jericó.
Aquest increment de necessitats s’ha traduït en un augment de la despesa en ajuts per allotjament alternatiu en hotels. “Estem destinant cada vegada més recursos a allotjaments hotelers, que són una solució provisional i molt costosa, però no estem ampliant el parc d’habitatge públic, que és el que permet una resposta estable. Invertir en habitatge públic no només és una qüestió de drets, sinó també d’eficiència en la despesa pública”, destacava Bergés.
La regidora també ha assenyalat que cal reforçar la mediació en casos de desnonament, especialment quan intervenen grans tenidors, perquè moltes famílies queden sense alternativa habitacional, com s’ha vist recentment en casos vinculats a fons com Cerberus.
Per tot això, el comúdelleida proposa ampliar el parc públic mitjançant acords amb la SAREB, la compra i rehabilitació d’habitatges per tanteig i retracte, la mobilització de pisos buits i acords amb propietaris privats per incorporar-los a la xarxa d’habitatges d’inserció. El grup considera que el creixement actual de les necessitats fa imprescindible una aposta estructural per l’habitatge públic dotacional com a base d’un model d’inclusió eficient.
