Salvador Rueda, president de la fundació Ecologia Urbana i Territorial de l’Ajuntament de Barcelona, ha demanat evitar pensar que les ciutats saludables han de ser més disperses i ha defensat seguir apostant pel model de ciutats compactes, molt més sostenibles enmig de l’emergència climàtica. Segons el seu model, el que cal per fer més saludables les ciutats és prendre espai als cotxes mitjançant les superilles, que alliberen l’espai interior per als vianants i els usos ciutadans, guanyant espais verds i confinant als cotxes a determinats carrers. Rueda ha proposat per a Lleida un model similar al de Vitòria, que ja està treballant en aquestes superilles, com també fan Madrid i Barcelona.
Per la seva banda, Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’àrea de Medi Ambient de Barcelona, ha plantejat un canvi de model energètic cap a un de “més renovable, net i democràtic” des de les ciutats. Lleida, ha explicat, ha d’aprofitar el sol com a font neta plenament a l’abast, promoure l’autoconsum i un ús racional i eficient de l’energia, alhora que es garanteixen els subministraments bàsics per a tothom. “No aconseguirem canviar aquest model si no aconseguim interpel·lar i apoderar la ciutadania. Lleida té gran potencial per fer això, perquè té recursos, terreny i una ciutadania que pot estar preparada per a fer-ho”, ha assenyalat.
L’anàlisi de l’àmbit dels espais verds ha anat a càrrec de Marga Parés, cap del programa de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, qui ha destacat que “durant el confinament, les persones només s’han sentit segurs a casa seva i a la natura”. Parés ha defensat la necessitat de fer un canvi en la gestió del verd cap la naturalització per la importància de la connexió humana amb la natura, implantant una concepció ecològica de la gestió del verd, que classifica els diferents espais verds per gestionar-los de forma adequada. Això suposa, ha explicat, una transformació radical, ja que s’incorporen espais que no formaven part de la gestió jardinera com herbassars, escocells i basses naturalitzades, per exemple.
La sociòloga Amaranta Herrero, ha parlat de consum agroalimentari i de com la crisi de la Covid ha posat sobre la taula la importància d’aconseguir societats més resilients i de deixar de dependre de l’agricultura i ramaderia intensiva i de les seves cadenes de subministrament globals, que tenen un fort impacte en emissions contaminants. “Les ciutats envoltades d’hortes periurbanes, com Lleida, són elements importantíssims per construir aquesta resiliència, la capacitat de tenir respostes ràpides a riscos globals sanitaris i climàtiques. L’Horta és el rebost més immediat i pròxim de la ciutat, font d’aliments saludables, ha plantejat. Herrero ha defensat una aposta de futur per la producció de proximitat i ecològica, que es pot impulsar des de l’administració amb la compra pública alimentària, tasques de sensibilització i formació, els programes d’ajuda a la pobresa alimentària i fomentant la comercialització local en mercats, escoles i restaurants.
Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i un dels majors experts de l’Estat en aquesta especialitat, ha destacat la importància d’abordar una bona gestió sanitària des de les ciutats. “La pandèmia ens ensenya que una relació estreta del sistema i els serveis sanitaris amb els municipis és molt important. L’afectació de la pandèmia no es dona només en els malalts, ha afectat la vida de moltes persones, que han requerit suport del teixit associatiu”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Trilla defensa que “cal una xarxa de suport perquè la gent que ho necessita pugui tenir una ajuda” i que en el disseny de ciutats més amables cal tenir en compte qüestions com la mobilitat, el transport, els espais de lleure, i els accessos a llocs concorreguts. “La salut ha d’estar inclosa a totes les polítiques i a nivell municipal”, ha conclòs.
