Programa 2015

Participació, Transparència, Garantia dels drets bàsics, Bé Comú

Ja n’hi ha prou!

Per canviar les coses, per fer les coses bé, per fer les coses pel bé comú i no pel bé d’uns quants, proposem tot un seguit de criteris programàtics i de mesures, algunes d’aplicació immediata, d’altres a mig termini. Hem organitzat el programa d’acord amb la següent estructura:

Drets socials | Transparència | Participació | Economia del bé comú | Model de ciutat | Cultura i esport | Identitat, sobirania, memòria | De l’administració i els càrrecs polítics

el programa en pdf
Pla de Xoc en pdf
l'Annex sobre viabilitat econòmica en pdf

Drets socials

primer, les persones!

El comúdelleida posa per davant de qualsevol altra consideració el compromís amb les necessitats de les persones.

Ens comprometem que les persones, les seves necessitats i els seus anhels siguin sempre i per damunt de tot el centre de la política. Ens sentim compromesos amb un sentit de ciutadania basat en el bé comú. Reivindiquem una orientació social de la política municipal i una primacia dels serveis públics enfront de la privatització sistemàtica impulsada per l’anterior govern.

El comúdelleida posa per davant de qualsevol altra consideració el compromís amb les necessitats de les persones. Res no pot passar per davant de la lluita per satisfer aquestes necessitats, començant per aquelles que resulten més vitals: l’habitatge, l’aliment, l’aigua, la llum, el gas, i per afavorir i estimular les capacitats de les persones per construir una vida satisfactòria. Aquest ha de ser sense excuses l’interès primer de l’acció política. L’educació, la salut i l'accés a la cultura també són drets socials fonamentals pels quals l’acció política ha de lluitar amb tots els mitjans al seu abast.

Posarem en marxa una auditoria dels comptes de l’Ajuntament. Moltes mesures només demanen sentit comú, però d’altres requereixen dotacions pressupostàries i cal saber quina és la realitat dels diners de tots per saber amb claredat què es deu, com es gasta i de què és possible disposar. Facilitarem l’auditoria del deute municipal per part d’associacions ciutadanes com l’Observatori Ciutadà Municipal.

En qualsevol cas, hi ha criteris clars i xifres amb què ens podem comprometre a la vista dels pressupostos actuals. Veureu aquí quantificades algunes inversions previstes. Trobareu a l’annex final de viabilitat econòmica una exposició més detallada de l’origen dels diners que ens comprometem a invertir, quins aspectes considerem que en aquests moments no poden reclamar ser prioritaris i en quins aspectes senzillament la despesa que es fa actualment ens sembla injustificable o fruit de la mala gestió.

Comprovareu que hi ha marge de maniobra per dedicar els recursos previstos a incrementar les dotacions destinades a polítiques socials, i que si fins ara no s’ha fet és perquè les prioritats del govern municipal eren unes altres.

Les xifres són realistes, i no hem volgut caure en l’engany d’incloure-hi determinats ingressos que no és segur quan es cobraran ni en quines quanties, com són els derivats de les sancions i l’increment impositiu sobre els habitatges buits que impulsarem.

El plantejament és inevitablement diferent pel que fa als 6 primers mesos, amb uns pressupostos de 2015 aprovats, parcialment executats i contractualment compromesos amb actuacions diverses, i pel que fa al 2016 i següents, en què els pressupostos encara estan per elaborar.

Per al 2015, és a dir per als 6 primers mesos, podem comprometre’ns amb un increment pressupostari de més de 1.000.000 d’euros destinats a necessitats vitals de les persones. Els primers mesos, a més d’aquest increment que bé resoldrà un bon nombre d’emergències, hauran d’aprofitar-se per posar en marxa tota la maquinària necessària per obtenir el màxim rendiment del canvi d’orientació pressupostària que es veurà en tota la seva extensió als pressupostos del 2016.

Al 2016 ens comprometem amb un increment en inversió social de 5.000.000 d’euros, complint així amb les recomanacions de la Taula del tercer sector, que consideren necessari dedicar a aquestes actuacions el 5% del pressupost municipal. Tal i com es pot veure a l’annex, el gruix d’aquesta quantitat prové de la paralització de l’obra nova. No podem seguir construint places o urbanitzant zones on ningú no vol construir mentre hi hagi persones a Lleida sense les necessitats mínimes vitals cobertes.

El canvi d’orientació a què ens comprometem resulta, doncs, radical. L’equip de govern d’Àngel Ros s’omple la boca a dir que dedica la cinquena part del seu pressupost a acció social, uns 25.000.000 d’euros. La realitat és ben diferent, i l’anotació comptable més enganyosa és computar en aquest apartat els més d’11.500.000 d’euros que l’ajuntament paga en cotitzacions a la Seguretat social pel conjunt dels seus treballadors.

Les prioritats són diferents i, en conseqüència, també ho són els compromisos.

Prioritzarem els esforços adreçats a l’ocupació laboral. Aquesta és la peça clau en l’actual situació d’emergència social, l’origen en la major part dels casos de la incapacitat per cobrir les necessitats bàsiques, de la demanda creixent de serveis i ajuts i l’origen alhora de l’enfonsament de les persones. La clau no és l’assistència com a tal, sinó l’empoderament i la integració de les persones, la recuperació en la capacitat per cercar solucions i la responsabilitat en la lluita per millorar la pròpia situació. L’assistencialisme ha de ser substituït per l’estímul de l’autonomia sostenible.

Impulsarem l’ocupació en empreses del tercer sector social, és a dir, organitzacions de titularitat privada sense ànim de lucre i l’activitat principal de les quals està orientada a la promoció de la persona i la inclusió de col·lectius vulnerables, tal i com pot esdevenir-se, per exemple, amb l’assistència i l’acompanyament a persones grans o amb el comerç social.
Posarem en marxa un pla de rehabilitació i reciclatge d’una part del parc d’habitatge buit que sigui susceptible de ser rehabilitat (3000 habitatges detectats en la memòria social de l’avanç del POUM), i també d’eficiència energètica i implementació d’energies renovables. de forma coordinada amb els Plans d’Ocupació i l’Institut Municipal d’Educació (IMO), per tal que aquesta necessitat sigui alhora generadora de feina. Habitabilitat real i confortable, estalvi energètic i creació de feina, 3 vies que conflueixen per una política social efectiva.
Dinamitzarem l’horta de Lleida com a generadora de llocs de feina relacionats amb la producció ecològica i de proximitat. Donarem el suport en la comercialització i crearem la marca “productes de l’horta de Lleida” per permetre que els productors i productores puguin comercialitzar els seus productes.
Si més no parcialment, els ajuts han de ser reconvertits en feina i formació remunerada per a aquestes feines.
Reorientarem els plans de formació ocupacional per dedicar-los prioritàriament a les activitats citades anteriorment com a preferents en l’impuls que han de rebre per part de l’Ajuntament.
Per dur a cap aquestes mesures comprometem un increment de 1.500.000 euros anuals.

Assumirem el paper que pertoca als poders públics de primers responsables en l’atenció a les persones, i exercirem la feina de coordinació i de lideratge de les múltiples organitzacions, entitats i serveis que ja estan treballant, i de valent, amb les persones més necessitades.

Estudiarem i aprofitarem tot el que ja s’està fent i establirem prioritats clares d’intervenció.
Prendrem com a guia la pràctica i el criteri de les persones que tenen una intervenció directa amb la població que s'atén i que coneixen millor que ningú les situacions, les necessitats, les mancances materials, estructurals i organitzatives, sense pretendre imposar des de dalt models sovint inaplicables.
Establirem una major complicitat i col·laboració entre les diferents entitats sense ànim de lucre que treballen amb les persones més necessitades i l'ajuntament, per tal de treure el millor rendiment dels recursos materials i humans.
Simplificarem els tràmits, descentralitzarem els llocs de repartiment i unificarem els criteris d’accés a les actuacions de caràcter assistencial.
Prioritzarem l’assistència sobre l’estructura. No és assumible que les persones no rebin assistència perquè els diners s’estan destinant a remodelar les dependències en què l’haurien de rebre. Això no ens ha de fer oblidar, però, que les persones sense recursos mereixen el mateix respecte i tenen el mateix dret a ser ateses en unes instal·lacions adequades.
Augmentarem la dotació pressupostària dedicada a les entitats dedicades a les persones més vulnerables, i promourem una xarxa de persones que s’autoabasteixi dels excedents alimentaris que generen els comerços, hipermecats, mercats municipals, merco Lleida i també dels excedents que es generen a les finques fructícoles i d’horta. Reforçarem, a més, els canals normalitzats de distribució d’aliments i productes de primera necessitat que no estigmatitzin, com ara targetes d’aliments i productes de primera necessitat que es puguin utilitzar en els comerços adherits al programa.
Les actuacions de caràcter assistencial aniran acompanyades d'actuacions que promoguin l'autonomia de les persones, la recuperació en la capacitat per cercar solucions i la responsabilitat en la lluita per millorar la seva situació.
Exigirem a l'administració competent que es garanteixi la cobertura dels ajuts de menjador per a aquelles famílies que compleixin els requisits de les bases de les convocatòries, però que per motius administratius o burocràtics en poguessin quedar exclosos.
Per dur a cap aquestes mesures comprometem un increment de 1.000.000 euros.

La manca d’habitatge, tant en aquelles persones que viuen sense sostre com en aquelles afectades pels desnonaments, representen la manifestació més colpidora de la gravetat de la crisi social amb què ens enfrontem i alhora de la inacció per part dels poders públics per actuar de manera decidida per resoldre-la.

A la ciutat de Lleida es comptabilitzen més de 7.500 pisos buits, del quals prop de 700 en mans de les entitats bancàries.

La llei catalana del dret a l’habitatge de 2007 ja preveia la imposició d’importants sancions per als multipropietaris de pisos buits, especialment per a la multipropietat bancària. El govern de la Paeria es va comprometre l’any passat a aplicar-la, però encara no ha instruït cap procediment sancionador, tot i que a la ciutat de Lleida es comptabilitzen més de 7.500 pisos buits, del quals prop de 700 en mans de les entitats bancàries.

Dedicarem especial atenció i recursos a l’atenció de les persones sense sostre, sovint necessitades no només de sostre sinó d’acompanyament per part dels educadors socials, i arbitrarem els mecanismes necessaris per cobrir les situacions d’emergència.
Donarem suport explícit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en les accions de denúncia que realitzi contra entitats bancàries i no implicarem la Guàrdia Urbana en cap desnonament.
Declararem Lleida ciutat lliure de desnonaments i dedicarem un grup especialitzat dins dels serveis socials, coordinat amb la PAH, per detectar casos de possibles desnonaments i realitzar les actuacions necessàries amb l’entitat bancària perquè l’aturi.
Reformarem l’actual oficina per l’habitatge per incloure en la seva gestió totes les entitats que estan treballant el tema de l’habitatge a la ciutat de Lleida.
Potenciarem les formes alternatives d’accés i tinença d’habitatge: Cooperatives, cessions de superfície, masoveries urbanes, vivendes col·laboratives, cohousing, etc.
Incrementarem l’actual parc públic de lloguer social. Aconseguir mobilitzar habitatge cap al lloguer social és un dels elements claus per frenar l’emergència habitacional. Una de les mesures prioritàries serà la de promoure la creació de cooperatives d’habitatge que puguin accedir als solars en propietat municipal en règim de cessió d’ús amb contractes de llarga durada.
Aplicarem la llei catalana del dret a l’habitatge. Anul·larem l’ordenança fiscal actual sobre pisos buits que ha demostrat que no funciona i impulsarem una nova ordenança fiscal que, d’acord amb la Llei Catalana d’Habitatge, inspeccioni i realitzi un inventari sobre els pisos buits (començant pels dels bancs), informi els multipropietaris i els requereixi que els posin en règim de lloguer, si és possible de lloguer social, i en el cas que es mantingui la situació de desocupació, iniciï els processos de sanció. D'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s’hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge.
L’Ajuntament garantirà el cobrament de les rendes dels pisos buits que passin a lloguer social, així com la reparació en el cas que es produïssin desperfectes.
En les situacions d’emergència valorades pels serveis socials que no hagi estat possible resoldre amb la celeritat necessària pels mecanismes anteriors, l’Ajuntament disposarà d’un fons de rescat social suficient per cobrir les necessitats més urgents de 1.500.000 d’euros.

Un allotjament digne no és només un habitatge, sinó un habitatge que reuneixi les condicions mínimes per ser habitat dignament. A Lleida s’estima que unes 5.500 famílies no poden cobrir les despeses energètiques ni mantenir una temperatura adequada a les seves llars.

No es pot permetre cap llar a Lleida que pateixi pobresa energètica, que no pugui cobrir les despeses energètiques i d’aigua per a aconseguir un confort a casa. Davant d’això, ens comprometem des de la Paeria a dur a cap les següents mesures:

Aturarem qualsevol tall de llum, gas o aigua per situació d’incapacitat econòmica a la ciutat de Lleida
Establirem negociacions amb les empreses subministradores per tal que assumeixin els impagaments i negociïn condicions assumibles per a les famílies vulnerables.
Crearem una agència contra la pobresa energètica, previsiblement dins de la mateixa Oficina d’Habitatge, entesa com l’encarregada globalment de l’habitatge i de les condicions en què s’hi viu. Aquesta agència vetllarà per tal que es pugui aturar qualsevol tall de llum, gas o aigua per situació d’incapacitat econòmica a la ciutat de Lleida, i oferirà assessorament gratuït a les persones en temes relacionats amb la reducció del consum i de la potència contractada.
Aplicarem una estratègia de rescat ciutadà quan no s’aconsegueixi que l’empresa subministradora assumeixi el deute. Amb aquest objectiu preveurem un fons de 1.000.000 d’euros.

Promourem una moció en contra del consorci sanitari de Lleida. Tot i que la Paeria té competències limitades en temes de sanitat, la salut ha de constituir un objectiu fonamental i cal tenir una acció decidida pel que fa a polítiques de prevenció, protecció i promoció de la salut. Així, a tall d’exemple, cal ampliar l'oferta de localitzacions del servei materno infantil, actualment limitat al centre Lo Marraco de la Mariola que atén un màxim de 30-34 nens i que cal apropar a les usuàries per facilitar-ne l'ús.

Defensarem per igual el respecte a la diversitat de les identitats i la igualtat dels drets. Implantarem polítiques actives per la igualtat i contra la discriminació per raons de creença, ideologia, origen, ètnia, sexe o orientació sexual.

Ens comprometem amb les polítiques d’igualtat de gènere i amb actuacions que promoguin l’empoderament de les dones, tant en el vessant de la intervenció sobre les percepcions socials de la dona com en la facilitació de la formació, l’estímul i les eines perquè les dones puguin decidir lliurement sobre les seves vides en tots els àmbits. Malgrat els avenços assolits en aquest camp, som encara lluny d’haver superat aquesta desigualtat estructural que provoca un i altre cop que la dona es vegi reclosa en un paper subordinat a tots els nivells.

Conjugarem la transversalitat de les polítiques d’igualtat amb el treball en àrees específiques de la dona.
Potenciarem les estructures de suport, assistència i cobertura de les situacions d’emergència degudes a la violència masclista.
Promourem el treball específic d’empoderament de les dones que provenen d’entorns culturals on la desigualtat és més manifesta, acceptada i incorporada a totes les àrees de la vida de les dones.
Promourem el reconeixement de la diversitat de les dones i el respecte per aquesta diversitat.
Lluitarem per una ciutat que eduqui en el respecte entre les persones, i realitzarem campanyes específiques per a la sensibilització, la prevenció i el rebuig contra la violència de gènere.

L’educació és la peça clau en la construcció del futur, l’eina de transformació social per excel·lència, els fonaments d’una ciutadania cohesionada, participativa i responsable. L’educació és fruit del nostre entorn. De l’entorn familiar més proper, de les relacions socials, dels centres d’educació formal, de la ciutat en el seu conjunt. Educar és cosa de tots i de totes. Tots i totes rebem educació i, conscientment o inconscient, també la donem.

Defensem el concepte de ciutat educadora, de ciutat que no és només un espai físic sinó un espai mental construït entre tots i totes.
Ens comprometem amb la difusió de la idea, i també del sentiment, de ser tots plegats els creadors d’una estructura, millor, d’un organisme, capaç de potenciar a cadascun dels seus integrants.
Ens comprometem que la cultura, l’esport, el lleure, la mobilitat seran potenciats i facilitats des de l’òptica de la creació d’espais actius per a la interrelació inclusiva i participativa de la ciutadania.
Mantindrem polítiques especialment compromeses amb la infància, l’adolescència i la joventut, com etapes clau en la formació física, intel·lectual i emocional de la persona. Cal en aquestes etapes vetllar de manera especial en allò que tenen de vulnerables, i alhora potenciar un entorn i uns recursos que contribueixin al seu creixement com persones i com ciutadans i ciutadanes.
- Potenciarem la xarxa d’Escoles bressol municipals, fent-la realment accessible mitjançant una política de subvencions per a les famílies en situació més vulnerable. Destinarem els recursos necessaris a detectar i actuar en situacions de risc de pobresa, malnutrició, o d'exclusió social en els infants. Exigirem a l'administració competent que es garanteixi la cobertura dels ajuts de menjador per a aquelles famílies que compleixin els requisits de les bases de les convocatòries, però que per motius administratius o burocràtics en poguessin quedar exclosos.
- Oferirem programes a les escoles per fomentar la participació a la ciutat, per conèixer l'administració pública i les formes de participació que tenen els nois i noies. Inclourem entre les competències del Plenari del infants la decisió sobre part dels pressupostos que afecten a la infància i l'adolescència.
- Afavorirem la cultura de la participació entre els adolescents i els joves, facilitant l’accés a espais i serveis que els permetin la creació d’espais autogestionats en els quals desenvolupar la seva creativitat, el seu esperit crític, la capacitat de treballar en comú, la implicació en projectes.
- Promourem el desenvolupament de projectes de convivència intercultural entre la gent jove, i incentivarem la participació de joves nouvinguts/es a les entitats juvenils del municipi.
- Oferirem suport a les entitats que promouen el voluntariat juvenil, entès com un valuós mecanisme de descoberta i d’ampliació en les necessitats socials.
Col·laborarem activament amb els centres de formació d’adults, i amb els centre culturals en general, per donar oportunitats de formació formal i no formal a aquells que no les van tenir al seu dia o que simplement volen mantenir viu el seu esperit d’eixamplar el coneixement.

Estimularem les polítiques de cooperació i solidaritat, de cultura de pau i de promoció dels drets humans, que segueixen sent, tant o més que mai, una exigència inexcusable.

L'any 2002, amb un pressupost de 118 milions d'euros, es destinaven 679.000 euros a cooperació. Ara, després de 13 anys, mentre el pressupost global ha augmentat un 25%, fins a 150 milions d'euros, el pressupost de cooperació ha baixat a 150.000 euros, és a dir gairebé un 80 % menys. Hem passat del 0,5% al 0,1%. Amb l’horitzó del 7%, ens comprometem a augmentar anualment un 1% el pressupost destinat a cooperació i solidaritat, col·locant-nos en 4 anys en el 5%.
Ens comprometem a establir protocols de cooperació amb la Comissió catalana d’ajuda al refugiat i amb la xarxa asil.cat, per tal de promoure programes d’acollida als refugiats de països en guerra i refugiats polítics, així com programes per visibilitzar el conflicte, les seves causes, les condicions de vida als camps de refugiats.

Per més que al legislació no sempre li ho reconegui, les administracions municipals són l’administració de primera línia pel que fa a les polítiques d’immigració, tant pel que fa a la recepció de la població nouvinguda, a la seva acollida, a la seva integració, com pel que fa a les mesures legals que determinen la seva possibilitat de documentació, d’accés a determinats serveis socials, o de realització d’informes determinants en la determinació de la regularització via arrelament o via reagrupament familiar.

Es pot dir, doncs, que l’administració municipal és la més propera de les administracions tant pel que fa a política d’immigració com pel que fa a política d’immigrants.

Ens comprometem amb una política activa d’empadronament de totes les persones que viuen a Lleida com a primer contacte amb l’Administració i via d’accés a diversos serveis socials, entre els quals la sanitat.
Potenciarem els consells de participació dels immigrants, fent-los copartícips i corresponsables de les polítiques vinculades a la immigració.
Potenciarem la inserció en tots els processos participatius ciutadans de la població immigrada.
Potenciarem la inserció lingüística de la població immigrada, amb iniciatives pròpies i acords amb els organismes que ja en tenen cura, com a punt clau i porta d’accés a la integració social, tot tenint una cura especial amb la immigració femenina, sovint aïllada precisament per mancances comunicatives.
Adoptarem mesures per fomentar la participació dels nens i nenes de famílies nouvingudes en les activitats lúdiques i educatives de la ciutat.
Fomentarem els espais i activitats de coneixement i reconeixement mutu de les diverses cultures que conviuen a la ciutat.
Vetllarem per una acollida en condicions dels treballadors temporals immigrants que es desplacen cada estiu al pla de Lleida, tot potenciant tant la col·laboració amb els municipis en què realitzen la feina com la capacitat de les instal·lacions d’acollida de la pròpia ciutat.

Com a dret bàsic, l’Ajuntament tindrà especial cura de la seguretat ciutadana. Cal fer emergir una nova visió de la seguretat des de la justícia i la sostenibilitat, una visió de la seguretat que analitza i té en compte els riscos i els conflictes produïts socialment.

Derogarem l’ordenança de civisme i treballarem per un model de convivència des del respecte dels drets i el reconeixement del conflicte social.
Avaluarem amb el veïns de cada barri les seves necessitats tant pel que fa a polítiques i accions socials preventives com pel que fa als mecanismes de protecció i servei a la ciutadania per part de la Guàrdia urbana.
Dotarem la Guàrdia urbana dels equipaments de seguretat que resultin necessaris, d’acord amb les avaluacions professionals i no amb la conveniència política, i vetllarem per la transparència en la gestió del Cos, tant pel que fa als concursos d’accés, a l’organització interna, a l’adjudicació de serveis especials o a les adquisicions de materials.

Transparència

L’Ajuntament és un instrument de servei a les persones, i aquest servei ha de poder ser fiscalitzat en tot moment per les persones a qui va adreçat.

Ens comprometem a ser radicals en la transparència. L’Ajuntament és un instrument de servei a les persones, i aquest servei ha de poder ser fiscalitzat en tot moment per les persones a qui va adreçat. La transparència ha de permetre el control per part de la ciutadania, i també l’anàlisi, el comentari i la proposta d’iniciatives que millorin el funcionament de la Paeria.

La transparència és un valor per si mateixa, però al mateix temps és el trampolí des del qual la participació adquireix la seva plena potencialitat.

Només des del coneixement sobre la ciutat, sobre allò públic, sobre allò comú, assoleix ple sentit la democràcia participativa i s’obre el camí al govern obert, a la cogestió d’allò que és de tots.

En 6 mesos, seran transparents i accessibles les propostes, debats i processos de presa de decisions, la documentació i l’ordre del dia dels plens i de les comissions.
En el mateix termini de 6 mesos també ens comprometem a crear un Observatori ciutadà del compliment de compromisos adquirits pel govern municipal, en el qual la ciutadania pugui denunciar aquelles actuacions que incompleixin o contravinguin els compromisos concrets i línies d’actuació incorporades al programa electoral.
En un termini màxim de 2 anys ens comprometem a tenir en funcionament tot el sistema tècnic necessari perquè siguin transparents i accessibles amb detall a la ciutadania de Lleida els comptes, les contractacions i les concessions administratives de l’Ajuntament.

Facilitarem que la ciutadania analitzi el deute de l'Ajuntament i, fins i tot, reclami judicialment la responsabilitat de la part del deute adquirit per equips de govern anteriors que consideri il·legítima. Per això, es permetrà que associacions com l’Observatori Ciutadà Municipal puguin accedir a tota la informació necessària. En el cas de ser necessari, es contractarien serveis externs de consultoria per poder completar els informes jurídics sobre les irregularitats detectades.

Aquests informes no deuen ser només una denúncia pública, són la base per poder demandar la rescissió de contractes fraudulents o abusius que estiguin sagnant les arques i sol·licitar sancions i indemnitzacions a aquells que haguessin obrat indegudament.

Els càrrecs electes faran pública llur declaració de béns i retribucions tan bon punt preguin possessió d'aquestes responsabilitats i, finalment, ho tornaran a fer en acabat el mandat.
El Gabinet de premsa de l’Ajuntament no es limitarà a informar de l’acció de l’equip de govern, sinó de les propostes i treball de tots els grups.

Participació

Ens comprometem a realitzar una primera consulta vinculant en el termini màxim d’un any sobre aspectes rellevants de la política municipal.

Ens comprometem amb una Democràcia autènticament participativa i decisiva, exercida de baix a dalt. Els ciutadans i les ciutadanes han de poder exercir la iniciativa i alhora el control de l’acció política.

En el termini d’un any establirem un Reglament de participació perquè la ciutadania pugui presentar iniciatives als plens, siguin debatudes de manera obligatòria.

L’òrgan executiu del govern municipal ha d’esdevenir un òrgan autènticament participatiu. L’equip de govern no estarà limitat a l’Alcalde i els Regidors, sinó que s’hi sumaran 1 representant de cada assemblea de barri i 4 representants dels treballadors de l’Ajuntament.

Impulsarem i afavorirem les Assemblees de barri, que han de ser part fonamental en el organigrama de funcionament de l’Ajuntament. Constituïdes per tots els col·lectius i persones vinculades al barri (veïns, persones que hi treballen, AMPAS de les escoles...). no poden ser simples corretges de transmissió sotmeses al poder sinó font d’iniciativa i de decisió. Les Assemblees de barri tindran poder decisori sobre l’ús preferent dels pressupostos que s’hi assignin (pressupostos participatius).

Establirem noves formes de participació i sobirania que obrin la gestió municipal a la cogestió i l‘autogestió dels espais i equipaments públics que, precisament per públics, no són dels ajuntaments, sinó dels ciutadans.

Realitzarem Consultes ciutadanes vinculants, tant per a les actuacions que s’hagin d’efectuar sobre l’entorn més proper de les persones com per a les obres o inversions de gran envergadura, i de manera especial per a qualsevol decisió que afecti de manera fonamental el rumb de la política o impliqui compromisos que abastin més d’una legislatura.

Ens comprometem a realitzar una primera consulta vinculant en el termini màxim d’un any sobre aspectes rellevants de la política municipal. No n’hi ha prou amb una administració informativament oberta. Cal anar un pas més enllà, cap a la Governança oberta.

Transformarem el Butlletí de la Paeria en un autèntic mitjà de participació ciutadana, gestionat de manera independent i on trobin un espai d’expressió i d’arribada a les llars de la ciutat tant l’acció de govern com les opinions i actuacions dels partits i les plataformes i agrupacions ciutadanes.

Economia del bé comú

La gestió de l’aigua, el sòl, el transport públic i l’enllumenat públic ha de ser pública.

Ens comprometem amb una economia pública que sigui una eina al servei de la societat i del bé comú. El rigor, la justícia i l’equitat han de presidir la gestió dels diners i els equipaments públics.

La gestió econòmica serà transparent, rigorosa, vetllant per allò que és de tots i compromesa amb el servei a les persones.

Incrementarem la despesa social per lluitar contra l'escletxa social que colpeja els sectors més desprotegits, retallant en despeses que no es poden justificar en la situació actual.

Paralitzarem les obres i inversions no imprescindibles. Primer les persones, per tant només es faran aquelles obres estrictament compromeses, i fins i tot caldria estudiar la possibilitat d'aturar-les legalment i no començar cap de nova mentre no estigui resolt el problema de persones amb mancances de primera necessitat.

La política fiscal i impositiva tindrà en compte la renda i el patrimoni dels contribuents. Els impostos que depenen de la Paeria tindran caràcter progressiu, és a dir, el percentatge aplicat en les taxes no serà uniforme, sinó variable en funció del nivell econòmic de les persones. Fins que no s’aconsegueixi la modificació de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprofitarem les fórmules alternatives (subvencions) per ampliar el caràcter progressiu de l’IBI. Així:

Reduirem progressivament l’IBI dels béns de naturalesa rústica des del 0,819% actual fins al 0,7% el 2019, és a dir, un 5% anual.
Modificarem les Ordenances fiscals per tal que les noves construccions tinguin la mínima bonificació legal en l’IBI, el 50%, i en canvi les obres de rehabilitació integral en tinguin la màxima, el 90%, quan en l’actualitat totes elles es beneficien de la mateixa bonificació.
Incrementarem dels 170 euros actuals als 200 euros la bonificació sobre l’IBI per a les famílies que tinguin ingressos inferiors a l’IPREM (Indicador públic de renda d’efectes múltiples), que el 2015 està establert en 532,51 € mensuals, sempre que s’estigui al corrent del pagament dels impostos municipals.
Reduirem el límit de valor cadastral a partir del qual una família ja no pot acollir-se a les bonificacions de l’IBI, tot passant dels actuals 208.080€ a 150.000 el primer any i una reducció progressiva del 1% els tres anys següents. No sembla raonable establir bonificacions per a propietaris d’habitatges de més de 200.000 euros.

Iniciarem el procés per remunicipalitzar els serveis públics privatitzats. La gestió de l’aigua, el sòl, el transport públic i l’enllumenat públic ha de ser pública.

Substituirem progressivament les actuals privatitzacions dels serveis per cooperatives integrades per l’ajuntament, qui ostentarà la part majoritària del capital, per l’empresa concessionària (quan hi ha concessions en vigor de llarg termini), i per la plantilla de treballadors.
Avaluarem la creació o increment de taxes municipals que cobrin a les distribuïdores elèctriques o de gas, la utilització de qualsevol infraestructura municipal o local o els drets de pas de qualsevol instal·lació de subministrament elèctric o de gas a la ciutat.
Un cop fets els estudis pertinents, sotmetrem a consulta la possibilitat de constituir una empresa publica que actuï com distribuïdora o comercialitzadora de gas, llum i servei d'internet.

Facilitarem l’auditoria del deute municipal per part d’associacions ciutadanes com l’Observatori Municipal del deute. El deute que fos declarat il·legítim podrà ser declarat no assumible, i se n’hauran d’exigir responsabilitats a aquells que el van contreure.

Augmentarem l'autonomia energètica de la ciutat de Lleida, de totes les infraestructures municipals i dels ciutadans i ciutadanes de Lleida. El desembre de 2013, la Paeria va signar el Pacte d’alcaldes i va elaborar el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Lleida 2020. Aquest Pla ja defineix 43 accions que Lleida hauria d’aplicar per a aconseguir l’objectiu de reduir les seves emissions de CO2 en un 22 % respecte l’any de referència (2005), mitjançant l’augment de producció d’EERR i reduint el consum energètic.

La realitat actual és que la Paeria no ha aplicat cap mesura del PAES a nivell de ciutat i que el consum d’energia de la ciutat i dels equipaments públics ha continuat augmentant. Els objectius amb què ens comprometem són:

En 4 anys, aconseguir que el 70 % de l'electricitat que consumeixen les instal·lacions municipals sigui d'origen renovable (EERR): un percentatge ha de venir de l'auto producció a la ciutat i un altre percentatge en compra d'energia verda certificada. Actualment a Barcelona ciutat, ja s’ha aconseguit aquest objectiu.
En 4 anys aconseguir que la ciutat en el seu conjunt compleixi el 90 % els compromisos de la UE UE per al 2020: 20% de reducció del consum energètic de la ciutat; 20 % de la producció generada amb energies renovables. Actualment, Lleida és 100% energèticament dependent, ja que només produeix, localment, un 0.013 % de l’energia que consumeix.
Promourem activament l'autoconsum individual i col·lectiu de les persones mitjançant energies renovables.
Desenvoluparem una política activa d’estalvi i producció energètica. Revisarem les ordenances municipals per tal d’eliminar les barreres existents a:
- Incorporació de sistemes de generació d’Energies Renovables a les teulades (Solar tèrmica, solar FV i mini eòlica)
- La rehabilitació energètica de façanes i finestres, de manera que es permetin lleus invasions de la via pública per tal de facilitar les intervencions d’estalvi energètic en els revestiments exteriors, instal·lació de proteccions solars, espais intermedis...
Crearem una empresa pública, amb possible participació de capital privat, per promoure la utilització de la xarxa d’enllumenat públic com una xarxa per evacuar i acumular energia renovable i per promoure la rehabilitació energètica d’edificis amb models d’estalvis garantits.
Aplicarem una reforma organitzativa interna que doni més responsabilitat als funcionaris relacionats amb la política energètica i a l’agència d’energia de Lleida.
Augmentarem la taxa actual que estan pagant les empreses de distribució, per tenir dret de pas dels cables, per les voreres i carrers de la ciutat

Reduirem els nivells d’endeutament, que hipotequen futures inversions. S'evitaran despeses supèrflues derivades de la mala gestió, de la manca de previsió i de la construcció d'infraestructures innecessàries. Estem pagant 8000 euros diaris (tres milions l'any) en interessos que impedeixen altres inversions.

La gestió econòmica de l’Ajuntament promourà l’equitat, tot afavorint la igualtat d’oportunitats, cosa que principalment vol dir garantir a tothom l’accés a una educació de qualitat, incloses les activitats educatives no escolars com ara l’art i l’esport; i amb unes inversions públiques més intenses als barris més necessitats.

Acabarem amb les xarxes de favoritismes, clientelismes i tractes desigualitaris.

Vetllarem per l'eficiència dels serveis públics. Quan els serveis no els presti directament l’ajuntament, establirem plecs de condicions exigents per a les empreses que siguin contractades i, en qualsevol cas, es revisarà el grau de compliment dels plecs de condicions per part de les empreses que en l'actualitat realitzen aquestes tasques.

En l'ús dels seus propis recursos, la Paeria adoptarà criteris ètics i de bé comú, tant a l'hora de determinar les empreses i entitats amb què treballarà (banca, energia, proveïdors...) com en la determinació de les empreses i entitats concretes que rebin un suport específic.

La sostenibilitat, el respecte a les persones, la cura del medi ambient, l'esperit del cooperativisme... no poden ser simples ornaments publicitaris sinó línies d'actuació afavorides des dels poders públics.

Generarem polítiques de suport real i efectiu al comerç i als sectors productius de la ciutat, especialment al sector agroalimentari. L'Ajuntament és un agent econòmic per si mateix i ha de ser, sobretot, un agent dinamitzador i col·laborador amb els agents econòmics de la ciutat, tot estimulant-los i facilitant la seva empenta en la creació de llocs de treball. Resulta imprescindible reduir, clarificar i accelerar els tràmits administratius.

Des de l’Ajuntament promourem el cooperativisme, tant pel que fa a l’àmbit professional, de consum o d’habitatge.

Donarem suport al sector agroalimentari ecològic i de qualitat i es fomentarà el consum de productes de proximitat i el foment dels circuits curts de comercialització.

Accelerarem el pagament als proveïdors de béns i serveis, la majoria petit empresaris que pateixen per fer front a les seues despeses per causa dels deutes que hi té contrets la Paeria.

Model de ciutat

Creiem en una Lleida al servei de les persones, més justa i més cohesionada, més feta entre totes les persones i per a totes les persones

Creiem en una Lleida al servei de les persones, més justa i més cohesionada, més feta entre totes les persones i per a totes les persones. Aquesta consideració passa per damunt de qualsevol altra en la Lleida que volem.

Lleida ha de ser una ciutat de benestar, agradable i còmoda per viure-hi, modelada al servei de les persones, energèticament sostenible, atractiva per visitar, integrada amb l’horta i impulsora de la dinamització del territori.

Volem una Lleida cohesionada i inclusiva, on les persones, homes i dones, nens i grans, provinguin d’on provinguin, se’n sentin part; on el centre i els barris formin un tot; una ciutat que faciliti el contacte, la vida quotidiana de les persones, les mobilitats tranquil·les (per vianants i bicicleta) i la participació i gestió real dels ciutadans en els assumptes de ciutat; una ciutat en què la diversitat dels barris esdevingui un valor i no un element d’exclusió o de reclusió.

Volem una Lleida més feta entre totes les persones i per a totes les persones, i ens comprometem a potenciar el teixit associatiu, i a fer-ho sense ingerències polítiques. Una Lleida més participativa on les persones tinguin capacitat decisòria efectiva sobre allò que s’esdevé als seus carrers, a les seves places, als seus barris.

Volem una Lleida en què l’urbanisme estigui al servei de les persones i no de les constructores. Cal recuperar els espais i els béns públics, cal que el verd substitueixi el ciment. Cal fomentar l'espai públic com a lloc de gaudi, trobada i cultura.

El model de ciutat hauria d’incloure una revisió de certes determinacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que encara està en fase d’aprovació inicial i una revisió general de la política urbanística de grans obres promoguda per l’actual Paeria:
- Promourem a l’Horta que envolta la ciutat una ordenació i gestió específica en determinats àmbits, tal i com s’apunta en l’Estudi específic de l’horta de Lleida realitzat per la Universitat de Lleida i inclòs a l’avanç del POUM, que protegeixi els sols d’especial valor agrari, espais d’interès patrimonial i paisatgístic, i espais interès natural.
- Posarem en marxa l’activació d’un pla de rehabilitació i reciclatge de una part del parc d’habitatge buit susceptible de ser rehabilitat (uns 3.000 habitatges detectats en la memòria social de l’avanç del POUM), de forma coordinada amb els Plans de Formació i d’Ocupació i l’Institut Municipal d’Educació (IMO), per tal que aquesta necessitat sigui alhora generadora de feina.
- Replantejarem algunes les actuacions previstes al Centre Històric (Àrees de recuperació urbana, especialment la del carrer Boters i la proposta d’obertura de nou vial que transcorre paral·lela al nord de l’Eix comercial fins al nord del carrer Cavallers) que alterarien de forma definitiva encara més la trama i teixit d’un centre Històric que ara ja és força irreconeixible per bona part dels lleidatans que no l’utilitzen sovint. La trama, estructura viària i parcel·laria defineix i diferencia encara ara el Centre Històric d’altres espais urbans. Cal preservar per tant aquests elements que són definidors i característics també del nostre Centre Històric.
- Inclourem en el POUM la petició de l’INCASOL que el sòl urbanitzable residencial de la zona nord de Lleida (entre Balàfia i Secà), i les més de 500 Ha del polígon industrial previst a Torre Blanca-Quatre Pilans, siguin qualificats com a urbanitzable no delimitat, és a dir, que no es puguin desenvolupar a curt i mig termini.
- Abans de l’aprovació del nou POUM caldria tornar la veu als barris obrint processos de participació i debat real sobre el futur de la nostra ciutat, més quan aquest document mateix planteja que el futur ha de centrar-se en la reordenació i transformació del que ja ara és consolidat o urbanitzat. Una visió futura per a un nou urbanisme urbà no pot deixar al marge l’opinió directa de la ciutadania.
Inclourem en les previsions i fomentarem l’ús temporal de solars, sol urbanitzat no consolidat i edificis/locals buits per a activitats associatives, productives i de lleure que tinguin com a objectiu l’economia del bé comú i afavoreixin l’interès col·lectiu. Existeixen diversos mecanismes per fer-ho possible com la gestió col·laborativa, el cofinançament, el micromecenatge, la custòdia, la cessió d’espais, les agrupacions de consumidors o les anomenades Tecnologies d’Empoderament i Participació (TEP) de les quals les cartografies col·laboratives en són un bon exemple.
Protegirem el patrimoni públic de sòl. No és admissible que la mala gestió econòmica condueixi que els lleidatans i lleidatanes perdem uns espais plens de possibilitats presents i futures, i que a sobre es malvenguin o s’atorguin concessions privatives excessives. Volem una Lleida en què la política urbanística i de sòl estigui al servei de les persones i no sotmesa als interessos del capital privat. Cal recuperar els espais i els béns públics, i que els diversos espais i barris de la ciutat rebin un tracte respectuós amb allò que els fa part d’un únic espai compartit i en allò que els atorga caràcter propi.

Volem una Lleida sostenible. Per això impulsarem mesures d’eficiència energètica que potenciïn l’autoabastiment energètic mitjançant la introducció decidida de les energies renovables, mesures que promoguin el consum responsable, la cura amb l’espai i els recursos naturals del municipi, l’ús de la bicicleta i la reducció de la necessitat de l’auto mitjançant un transport públic de qualitat i eficient. Promourem activament la rehabilitació energètica dels edificis i habitatges de la ciutat.

Volem una Lleida integrada en el seu entorn. Impulsarem un ús social dels espais en desús (solars o edificis buits) i recuperarem l’ús públic d’aquells espais verds de la ciutat (Les Basses d’Alpicat, la Mitjana, l’Horta i el riu). Es potenciarà la integració de la ciutat i l'horta, enteses com una totalitat. S'obriran canals de contacte i enriquiment mutu.

Volem una Lleida per viure-hi i per conèixer. L’atractiu de la ciutat, per als de dins i per als de fora, necessita d’un model cultural sòlid i de la capacitat de posar en valor el nostre patrimoni. És prioritari actuar urbanísticament sobre el casc antic. Una ciutat sense centre històric és una ciutat sense cor i la seva recuperació ara ja és una urgència inajornable.

Volem una Lleida on es posin en valor els trets que ens defineixen i ens iidentifiquen com a ciutat: la gastronomia, la gent, els costums, els mercats, la vida quotidiana, l’esport, la llengua i la parla, els productes de la terra... La marca “Lleida” no pot ésser una simple acumulació de propostes sense eixos que les vertebrin.

Plantegem un nou model de ciutat que posi en valor la condició rur-urbana de Lleida. Volem fer que l’horta sigui un dels motors productius i comercials de la ciutat, de manera que es converteixi en “el rebost i jardí de Lleida”. Aquest model de rur-urbanitat s’ha de centrar en la promoció dels circuits curts de comercialització entre l’horta i la ciutat i la promoció de productes de marca pròpia. Les accions es concretaran en:

Declarar Lleida municipi Lliure de Transgènics i aconseguir al terme municipal no es conreïn varietats transgèniques.
Impulsar la creació d’estructures de comercialització (obradors col·lectius, de propietat mixta municipal i cooperativa) que ajudin a la producció.
Promoure la creació de vivers de pagesos i pageses començant per la cessió en ús de terres de propietat municipal.
Impulsar la creació de grups de consumidors i consumidores de productes ecològics i de proximitat mitjançat la cessió gratuïta de locals municipals.
Promoure els menjadors ecològics en totes les escoles bressol i les escoles d’educació primària. En el cas dels càterings adjudicats per concurs públic, s’inclouran clàusules en els concursos que afavoreixin aquelles propostes compromeses amb el menjar ecològic.
Ampliar les parades de productes ecològics i de proximitat dels mercats de dijous i dissabte i també promoure-les en els mercats municipals.
Impulsar la creació de la marca “productes de l’horta de Lleida” i la implantació de seccions especialitzades en superfícies comercials i comerços de Lleida.
Millorar els accessos i camins secundaris a l’horta de Lleida i establir un diàleg fluid amb les associacions de l’horta per valorar els temes de seguretat i robatoris, transport públic i l’adaptació dels impostos de propietat en funció de l’activitat de la finca. No té sentit que les finques agrícoles en producció paguin impostos urbans pel fet d’estar en zones urbanitzables.

Volem una Lleida on la laïcitat sigui la garantia d’un poder públic al servei de tota la ciutadania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i comuns per a tota la població. Això no va en detriment, sinó al contrari, del respecte i la protecció de les diferents opcions filosòfiques o de creença, i de la protecció dels espais públics com a lloc de convivència per a tothom, sense exclusivitats ni privilegis.

Volem una Lleida que amb les seves actuacions, però també amb les seves declaracions, expressi davant del món els seus ideals i el seu compromís amb un món més just. Així, per exemple, ens comprometem a fer una declaració política que declari Lleida zona d’exclusió del TTIP, el tractat de comerç entre els Estat Units i la Unió europea que promouen els grups neoliberals i que solament defensa els interessos de les grans corporacions econòmiques i no els dels ciutadans. Pèrdua de capacitat negociadora per al poder polític, pèrdua de capacitat d’intervenció judicial atès que els conflictes es resolen en procediments arbitrals privats. Pèrdua de drets laborals amb tendència a desplaçar-se cap als criteris USA, que no han signat la major part dels convenis fonamentals de l’Organització mundial del treball... Lleida pot ser petita en aquet context, però el que no pot és ser indiferent.

Cultura i esport

La cultura és un dret, i sempre la considerarem com una inversió, no com una despesa.

La cultura és un dret, i sempre la considerarem com una inversió, no com una despesa. La cultura ens permet impulsar, garantir i generar condicions de transformació social, de generació d’un imaginari compartit, de centralitat en la política social d’inclusió, de generació de riquesa, de llibertat individual i col·lectiva, de generació d’una ciutadania activa, lliure i crítica.

Més enllà dels valors reconeguts a la cultura, com la professionalització i la consolidació de les arts i la seva aportació al desenvolupament econòmic i l’ocupació, cal ara sobretot incidir en la funció de la cultura en la millora de la qualitat de vida de les persones, en els beneficis generats al conjunt de la ciutadania i, sobretot, en la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles.

Ens comprometem amb una autèntica democràcia cultural que ens permeti garantir i desvetllar les potencialitats de la ciutadania implicant-la en el desenvolupament cultural tot afavorint l’emergència de nous públics i nous agents actius.

Com a manera pròpia de viure, la cultura pròpia de la ciutat la fan els seus ciutadans. Ells són els generadors de cultura i els seus protagonistes, actuant a títol personal, des del sector associatiu sense afany de lucre o des d’estructures professionals.
Oferirem noves línies de finançament a aquells projectes promoguts pels agents culturals mitjançant procediments oberts a tots, basats en la valoració del les virtuts dels diferents projectes mitjançant criteris públics, justos i estrictes. Cal arribar si més no al 20% del recursos de Cultura gestionats pels agents culturals de la ciutat, contra l’actual 5%.

Afavorirem la presència de la cultura en la proximitat dels diferents barris de la ciutat. Cal donar vida a nous espais per la cultura i fomentar la pràctica de la cultura com a realitat quotidiana i regular. Entre els criteris d’avaluació dels projectes que optin a les noves línies de finançament es valorarà que l’oferta d’activitats s’esdevingui arreu de la ciutat, equilibrant aquelles zones que gaudeixen de menys equipaments i activitats. Es promourà la creació d’un circuit cultural pels barris, integrat per produccions artístiques dutes a terme per agents locals i gestionat en darrer terme per les associacions de veïns.
Crearem un carnet cultural, adreçat als sectors més vulnerables de la ciutadania, per facilitar el seu accés gratuït a la programació cultural de la ciutat.
En allò que depengui de l’Ajuntament, la programació cultural de la ciutat ha de contenir productes adreçats a totes les sensibilitats, vetllant alhora per un equilibri sempre de qualitat entre les produccions més populars i les produccions de què gaudeix un públic més restringit, entre els elements més tradicionals i els més avantguardistes.
Els artistes locals han de tenir una presència prioritària en els projectes d’obra pública, així com en la decoració dels espais de l’Administració municipal. En aquesta direcció, proposarem a la Generalitat de Catalunya la desgravació en la compra d’obra d’art d’artistes vius, criteri que funciona fa molt de temps a Europa en tots els països que formen part de la UNESCO.

Optimitzarem l’organització de la regidoria per eliminar duplicitats, aprofitar els recursos disponibles i reduir despeses supèrflues. Crearem àrees de gestió sectorials que coordinin formació, patrimoni, programació, promoció econòmica en els diferents àmbits (Arts Visuals, Arts escèniques, Literatura, Audiovisual/Digital, Cultura Popular).

Els recursos per a producció cultural han de ser gestionats pel mateix sector.
Les infraestructures culturals han d’estar al servei dels ciutadans i de les empreses i entitats del sector. Un equipament buit i infrautilitzat implica una mala gestió i una pèrdua econòmica i d’oportunitats. Sempre és preferible cedir un equipament que tenir-lo buit.
Es renunciarà als patrocinis privats per aquelles activitats directament promogudes per l’Ajuntament i es crearan mecanismes per facilitar que aquests recursos privats arribin als agents generadors de cultura. En aquesta direcció afavorirem l’esponsorització creant un centre de mecenatge.
L’ajuntament ha de facilitar el diàleg entre els agents culturals i el sector privat. En el marc d’aquesta acció es reformularà el paper de la Fundació la Llotja, eliminant la seva funció recaptatòria per esdevenir l’autèntic ens gestor de l’equipament.
Es modificarà el model de gestió de la Llotja, és consolidarà el nou paper de la Fundació i és limitarà la participació de les empreses concessionàries als seus estrictes àmbits d’activitat, la gestió dels equipaments de restauració i la gestió de la programació comercial.

És imprescindible establir un model cultural propi, clar, coherent i definit que situïn Lleida en un espai singular fàcil de reconèixer arreu.

És responsabilitat de l’administració preservar el patrimoni material i immaterial de la ciutat que la pràctica cultural ha generat i generi en el futur. Cal entendre el patrimoni com una eina per entendre qui som i com una oportunitat per a projectar-se . Cal trobar el mode de posar en valor aquest patrimoni en clau cultural.
Es crearà un Observatori Virtual a Internet del món cultural de Lleida.
Cal impulsar, quan les circumstàncies ho permetin, la creació d’un veritable Museu d’art. Amb aquest objectiu, es valorarà recuperar el projecte original de construir el Museu Morera al costat del Centre d’Art la Panera. Aquest fet ha de comportar la creació d’un centre únic per a les Arts Visuals que, malgrat mantenir objectius i direccions complementaries, pugui compartir estructura i despeses.

És també responsabilitat de l’administració oferir oportunitats de formació complementaries a l’oferta oficial com a eina, també, de generació de públics.

Conservatori, Aula de Teatre, Escola de Belles arts no depenen de Cultura però cal trobar les vies perquè es coordinin amb l’activitat cultural, amb les eines i espais de difusió i producció dels que compta la ciutat. En aquest mapa d’equipaments de formació avaluarem la viabilitat d’un nou centre de formació en creació audiovisual, vinculant-lo al Magical, la Mostra de Cinema Llatinoamericà i l’Animac.
Proposem la implantació de Graus a l’Escola de Belles Arts en col·laboració amb la Generalitat, així com la creació d’estudis reglats professionals inicials de teatre. (Escola de Teatre de Lleida), i la potenciació del Conservatori i Escola municipal de música.
Treballarem per fer accessibles a la ciutadania els arxius, fons audiovisual, col·leccions d’art i altres bens patrimonials, per tal que puguin estudiar-se i integrar-se en la construcció del nostre propi relat, tot evitant que segueixin pràcticament ocults o injustificadament inaccessibles.

L’esport ha esdevingut una manifestació cultural i cal valorar de manera especial el seu paper com element important de benestar, salut i formació. Els recursos públics destinats a l’esport s’han d’esmerçar, prioritàriament, en l’àmbit educatiu i com element d’integració social.

Les subvencions a les entitats esportives donaran prevalença a aquest criteri i seran atorgades sempre amb procediments de lliure concurrència, transparència, objectivitat i publicitat, amb bases reguladores concretes i estables per a tota la legislatura. Es garantirà, d’aquesta manera, un accés real de les entitats a línies de subvencions autènticament identificades amb les seves necessitats per portar a terme programes amb un interès social mesurable.
L’esport és un instrument excel·lent d’integració social per a les persones amb algun tipus de dèficit funcional, per a les persones migrades o per a d’altres col·lectius en situació de marginació. Per aquesta raó cal continuar treballant per generar les condicions i facilitar la pràctica esportiva a aquests grups socials.
Atendrem l’esport professional en tant que activitat de caràcter plenament mercantil i autònom que ha de trobar facilitats en les administracions públiques en la mesura que sigui generadora de treball i de benestar. Les societats que regeixen els equips que participen en competicions professionals no seran, però, objecte de tracte preferent en la concessió de subvencions, sigui quina sigui la modalitat esportiva o la forma que adoptin aquestes societats.

Identitat, sobirania, memòria

Manifestem el nostre compromís amb el dret a decidir el seu futur col·lectiu dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La creixent diversitat que composa la nostra societat reclama, al mateix temps que el més curós respecte per aquesta diversitat, uns elements comuns que permetin l’articulació i la vivència de formar part d’un projecte comú i compartit.

La llengua catalana representa un nexe de cohesió territorial i social de la més gran importància, alhora que el vehicle primer d’integració individual. El coneixement del català és un dret, i alhora un deure, dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Per aquest motiu des de l’Ajuntament vetllarem per l’ús i la promoció de la llengua catalana, tant des del vessant dels usos de la pròpia administració com des del vessant de la facilitat d’accés al seu coneixement i ús efectiu per part de la ciutadania.

De la mateixa manera que ens comprometem amb la participació activa i les consultes a la ciutadania pel que fa als afers municipals, manifestem el nostre compromís amb el dret a decidir el seu futur col·lectiu dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Atesa la rellevància del procés que està vivint Catalunya en relació a la possibilitat de constituir-se com un Estat independent, ens comprometem amb una consulta a la ciutadania de Lleida per tal que pugui expressar la seva voluntat, i que en conseqüència el municipi es declari favorable a aquest procés i que s’adhereixi a l’Associació de municipis per la independència o bé que no ho faci.

La construcció del futur exigeix honestedat i justícia amb el passat. Treballarem per una autèntica recuperació de la memòria històrica que ens permeti conèixer, incorporar i fer justícia amb la nostra pròpia història. Cal preservar els espais de memòria, ser intransigents amb els intents d’enterrar el passat i lluitar contra qualsevol manifestació o justificació de la xenofòbia o el feixisme.

De l’administració i els càrrecs polítics

Els treballadors de l’Ajuntament, des de l’oficina d’informació fins a l’oficina de tributs o la guàrdia urbana, són servidors del ciutadà i així han de ser percebuts.

Ens comprometem amb una Administració pública al servei dels ciutadans optimitzada, àgil, adaptada a les noves tecnologies i amb vocació de servei. En aquesta Administració, els càrrecs polítics que representen als ciutadans han de ser exactament això, representants al servei de la ciutat que els ha elegit, sense privilegis i amb una estricta regulació de la seva dedicació i les seves retribucions. La voluntat de manar ha de cedir el pas a la voluntat de servir.

Cal transformar la relació dels ciutadans amb l'administració, del recel, a la col·laboració. Els treballadors de l’Ajuntament, des de l’oficina d’informació fins a l’oficina de tributs o la guàrdia urbana, són servidors del ciutadà i així han de ser percebuts.

Optimitzarem el funcionament de l'Administració municipal. S'aprofitaran els mecanismes ja existents i se'n crearan aquells que siguin necessaris per ordenar, potenciar i fer més eficient la feina de tot el personal de l'Administració municipal. S’elaborarà, en col·laboració amb tots els agents implicats, un Pla de Qualitat de l'Administració Municipal adreçat a millorar el funcionament general del conjunt dels serveis públics.

Simplificarem les tasques burocràtiques i establirem criteris unitaris de la gestió dels expedients. Racionalitzarem els procediments de cara a eliminar tràmits i documents innecessaris per continuar la gestió, tant electrònica com en paper. Es creuaran les dades de l’administració per evitar tràmits tant per als ciutadans com per als funcionaris.
Potenciarem les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la seva funció d’agilitzar tràmits i no de complicar-los. Caldrà dotar de contingut a les actuals oficines virtuals i fomentar i facilitar la cultura del nou mitjà que suposa internet.
Fomentarem l'ús de programari lliure dins dels sistemes de l’ajuntament. Els avantatges i beneficis són molts, entre els quals l’eficiència, la independència de proveïdors, la flexibilitat i adaptació a les necessitats específiques, la disponibilitat, la seguretat, la possibilitat de la participació ciutadana, l’adopció d’estàndards oberts.

Volem que l’òrgan executiu del govern municipal esdevingui un òrgan autènticament participatiu. L’equip de govern no estarà limitat a l’Alcalde i els Regidors, sinó que s’hi sumaran 1 representant de cada assemblea de barri i 4 representants dels treballadors de l’Ajuntament.

Habilitarem un codi ètic dels treballadors de l’administració de l’Ajuntament i dels càrrecs polítics, que estableixi entre altres coses una clara distinció entre els àmbits públics i privats, de manera que es regulin al detall qüestions com l'obtenció d'obsequis, els desplaçaments, les dietes o la disposició de vehicles oficials. El codi ètic incorporarà també la revocabilitat i la limitació de mandats.

Dedicació exclusiva. La tasca al capdavant dels afers públics de la ciutat requereix tota la dedicació i no és compatible amb les duplicitats de càrrecs que actualment estan generalitzades, i que generen una dedicació insuficient.
Entesa la tasca política com vocació de servei, no es pot pretendre establir comparacions entre els salaris polítics i els que cobren els càrrecs de responsabilitat a l’empresa privada. Reduirem les retribucions actuals de l'alcalde i dels regidors aproximadament en un 30%, que és el que actualment reben en conceptes diversos com les dietes. El salari, que es correspon amb els salaris de treballadors de les administracions públiques amb un nivell de responsabilitat equiparable, ha de ser, sense excuses, el topall retributiu, i no el punt de partida a partir del qual acumular altres retribucions.
Eliminarem les dietes fixes, que seran substituïdes en el cas de desplaçaments necessaris per l’abonament de les despeses que hagi comportat, sempre degudament justificades.
Vetllarem per la transparència més absoluta en els mecanismes d’accés al treball dins de l’administració municipal.
Per exercir la seva funció, un càrrec electe necessita sovint, a més del personal propi de l'Administració, de persones de confiança qualificades i amb les quals comparteix el seu projecte polític. L'abús que se n'ha fet exigeix, tanmateix, una reducció dràstica d'aquests càrrecs de confiança, que també veuran el seu salari en la mateixa proporció que el dels càrrecs electes. En qualsevol cas, sempre es faran públics els criteris adoptats per al seu nomenament.

A banda d’aquests criteris, aplicables de manera general als càrrecs polítics i al personal de l’administració, el Comú de Lleida estableix unes exigències ètiques internes que ha de signar tot càrrec electe. Es poden veure al document Codi d'ètica política del Comú de Lleida, que es pot trobar al web www.comudelleida.cat, apartat “què volem”. Entre elles, destaquem:

Defendre l’aplicació de la Declaració Universal dels Drets Humans en els àmbits social, polític i institucional de la societat.
Promoure la participació ciutadana tant en la presa de decisions com en el control de les tasques de govern.
Exigir i respectar que qualsevol pacte previ o posterior a les eleccions amb qualsevol altra formació política sigui sotmès a l’aprovació de l’Assemblea del Comú de Lleida.
Defensar allò establert en el programa polític de la candidatura i assumir que la funció com a càrrec electe respon a un exercici de representació. Per aquest motiu tot càrrec electe està obligat a vincular les seves decisions al llarg de tot el seu mandat al mètode obert i democràtic de participació establert per la candidatura.
Apostar clarament per una limitació dràstica de la despesa en campanya electoral.
Fer públiques les seves agendes, per tal de fer visible amb qui es reuneixen i els temes que es tracten. Es faran públics també els ordres del dia i les actes de les reunions exceptuant casos en que es pugui posar en risc la dignitat o la seguretat física de les persones.
Facilitar tots els seus ingressos, béns i rendiments patrimonials, així com totes aquelles dades necessàries per a la detecció de possibles conflictes d’interessos i l’elaboració d’auditories ciutadanes. Aquest compromís s’estendrà en els 3 anys següents a la seva sortida de la funció pública. Aquesta informació quedarà custodiada per la Junta Electoral del Comú i no es farà pública fins que els candidats hagin estat escollits i per tant es converteixin en representants electes.
No accedir durant un període mínim de 5 anys a càrrecs de responsabilitat en empreses creades, regulades, supervisades, o que hagin estat beneficiàries d’un contracte municipal, dins l’àmbit i/o sector en què ha desenvolupat la seva funció representativa. En cap cas se n’ocuparan càrrecs als consells d’administració.
No participar en la decisió que comporti la contractació pública amb empreses en què el càrrec electe o els seus familiars puguin tenir alguna mena d’interès econòmic.
Renunciar a qualsevol privilegi material o jurídic derivat de la seva condició de representant electe. En el cas de no poder renunciar-hi, les quantitats rebudes seran ingressades en un fons d'ús social que s'establirà per aquest cas.
Cap càrrec electe tindrà un vehicle oficial assignat. Tots es seus desplaçaments es faran com qualsevol altre ciutadà, en el mitjà que consideri adient, a peu , en bicicleta, en transport públic, en taxi (al seu càrrec) o en vehicle particular amb les despeses (per exemple, pàrquing al seu càrrec).
Els vehicles oficials s'utilitzaran en casos de compromisos davant terceres persones, com visites rellevants o en el cas que així ho aconsellin les forces de seguretat.
Limitar el seu mandat a dues legislatures consecutives.
Renunciar de forma immediata a tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones. Així com també en casos d’acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores.
Fer un bon traspàs d’informació i de coneixement (sense remuneració) en el cas que es produeixi la seva substitució durant el mandat o als seus successors de la formació política que sigui si s’ha de produir un traspàs de poders derivat d’un nou procés electoral.