Et presentem les persones que ocuparan els cinc primers llocs de la llista electoral, en l'ordre fixat en el procés de primàries obertes:

La Laura Bergés, el Sergi Talamonte, el Jordi Cipriano, l'Anna Mayench i l'Alfred Sesma.

La candidatura definitiva amb les 27 persones titulars i les suplents que conformaran la llista electoral complerta s'acabarà de definir en els propers mesos i es ratificarà en assemblea a l'abril.

 


Davant les crisis i el desencís la resposta no pot ser la resignació, sinó la perseverança i la col·laboració

En un moment de descrèdit o desencís en la política; en un moment de crisi a tant nivells, com se m’acut presentar-me a les primàries del comúdelleida?

No és per la «pagueta» o la «cadira». Des dels meus primers sous com a temporera o monitora de temps lliure fins als meus 25 anys com a professora a la UAB i la UdL, m’he pogut guanyar la vida i he gaudit de la recerca i la docència universitàries en l’àmbit de l’economia, l’ètica i la política dels mitjans de comunicació.

No és que pensi que la política institucional sigui l’única o la millor manera de fer política i preocupar-se per allò comú. De fet, jo mateixa sempre havia preferit l’activisme social al polític: de voluntària a la Creu Roja, participant del moviment estudiantil, involucrant-me en mitjans de comunicació lliures i comunitaris, mobilitzant-me contra el racisme, per l’alterglobalització, en defensa dels serveis públics, de l’ecologisme, en el multireferèndum i el referèndum.

I fa 10 anys em vaig involucrar en el naixement del comúdelleida perquè per guanyar i sostenir drets, per fer front a la pobresa i a la desigualtat que la causa, per donar visibilitat als interessos i arguments dels «ningú», per guanyar democràcia participativa, per transitar cap a un model econòmic compatible amb el planeta i la igualtat, cal també fer lleis i decrets, aprovar plans urbanístics, executar pressupostos... Fer política institucional. I fer-la d’una altra manera, cercant consensos entre diferents i fugint del «sempre s’ha fet així».

Per això vull seguir col·laborant, ara des de la candidatura electoral, en un política municipal que promogui la transparència, la participació i el bé comú.

Que reverteixi el model de serveis públics deficients i cars; que obri noves oportunitats laborals i econòmiques orientades a la transició econòmica, ecològica, alimentària; que retalli desigualtats i ofereixi una atenció social de qualitat; que tregui cotxes i contaminació dels carrers; que compti amb els barris i la seua gent en la política municipal.

Perquè seguim necessitant un canvi. Perquè davant les crisis i el desencís la resposta no pot ser la resignació, sinó la perseverança i la col·laboració.

Perquè valoro molt la tasca que han fet a l’ajuntament l’Elena, el Sergi i el Carlos en representació i amb la col·laboració de tanta gent del comúdelleida i vull ajudar a donar-li continuïtat.


Hem impulsat les polítiques més transformadores, que han quedat truncades per la nostra expulsió del govern

Vaig néixer a Lleida dins d’una família treballadora, molt normal. Sempre he viscut a Lleida: al Clot, al Casc Antic i ara a Pardinyes amb la meva parella i els nostres dos fills. Vaig començar a guanyar-me la vida amb disset anys. Sempre he volgut treballar per la gent, per això ja de ben jove em vaig implicar en entitats i en moviments socials. Estic molt orgullós de la feina que vam fer a Lleida per exemple amb el moviment del 0’7, el 15M i amb el que hem aconseguit ara amb el Comú de Lleida.

Soc perfeccionista, miro de fer el màxim amb les eines que tinc, des de la base i per la base. Durant el poc temps que vam ser al govern, la meva companya Elena i jo mateix, dos anys justos abans que ens fessin fora, vam posar a disposició de la gent 116 pisos socials, vam plantar 2.000 arbres, vam dignificar la canera. Vam crear el programa de pisos per temporers, vam recuperar econòmicament l’empresa municipal d’urbanisme i vam endegar la municipalització de la zona blava. Vam destinar contractes a empreses d’inclusió social, Vam posar en marxa processos de participació ciutadana com no s’havia fet mai en gairebé cinquanta anys de democràcia,... i un llarg etc. Pensar en tot això em fa feliç i em fa pensar en tot allò que encara podem fer.

Crec en la utopia des de la feina, des del convenciment de que és possible canviar les coses. Podem fer créixer una ciutat verda, preciosa, que estimi la gent que hi viu i a la que puguem estimar cada cop més. El meu somni és que Lleida sigui conduïda entre totes les persones que hi viuen, i pensant en totes les persones que hi viuen, no pas en els interessos d’uns quants. Per això m’agrada reunir-me amb la gent i soc més d’escoltar que de parlar.

Em presento a primàries per tenir l’oportunitat d’acabar els projectes que vam endegar. Projectes grans i d’altres més petits: seguir plantant arbres, posar més pisos a públics a disposició, reformular el contracte de neteja per a que Lleida estigui neta d’una vegada. Dibuixar la Lleida del futur amb un nou planejament urbanístic, repensar el polígon industrial de Torreblanca per adaptar-lo al futur verd que Lleida mereix, Transformar la mobilitat de la ciutat per fer-la acollidora. Crec en la gent de Lleida i penso que la gent de Lleida pot creure en el Comú.


Lleida pot ser un referent en la resposta als reptes de futur: canvi climàtic, crisi energètica i crisi social

Em dic Jordi Cipriano i participo del comúdelleida des de la seva fundació, motivat per trobar gent convençuda que podem governar Lleida des de la ciutadania, amb representació directa, oberta, transparent i propera a la gent. Tinc 48 anys i penso que la nova república la construirem des dels municipis.

Visc en parella i el meu fill i la meva filla són el motor principal de la meva vida. Fa 19 anys que visc a Lleida, participant activament als moviments socials de la ciutat, sobretot en la defensa de l’habitatge digne i en la promoció d’un consum responsable en l’alimentació i l’energia. Sóc llicenciat en Enginyeria Industrial i dotor en Enginyeria i TIC per la Universitat de Lleida. Sóc el director del Grup de Bioclimatisme i Eficiència Energètica del CIMNE-CERCA des de fa 21 anys, fent recerca en nous models energètics per a ciutats i per la ciutadania.

Crec fermament que la situació de crisi ambiental, climàtica i energètica actual requereix decisions valentes i fonamentades per fer de Lleida una ciutat capaç de mantenir la qualitat de vida de la gent. El sector agrari de proximitat de l’Horta i les energies renovables són fonts de riquesa que no s’estan aprofitant.

Em preocupa la precarietat energètica i d’habitatge de moltes famílies. Lleida necessita prioritzar les necessitats d’aigua, llum i sostre d’un grup cada cop més gran de gent que sembla que hagi quedat al marge de la política municipal. I fer-ho governant participativament per construir un nou model de ciutat integradora, eficient en l’ús dels recursos, que prioritzi el bé comú i més resilient davant dels canvis futurs.

Somio amb una ciutat més moderna, que consumeixi els productes de l’Horta, que generi la seva pròpia energia i la comparteixi a nivell de barri, que obligui els bancs a posar en lloguer social els pisos buits, que obligui les empreses elèctriques a pagar els impostos municipals d’ús de la ciutat. Una ciutat on no es faci servir el preu de l’aigua per a mantenir els beneficis d’una empresa corrupta. Una ciutat que sigui referent europeu de ciutat intel·ligent, acollidora i autosuficient a nivell alimentari i energètic.


No et preguntis que poden fer els altres per la ciutat, preguntat que pots fer per la ciutat

Aquests darrers anys he vist com la ciutat queia en interessos partidistes, com la ciutat ha anat de més a menys, com la gent pel carrer em mostrava la seva decepció, però precisament això ens empeny a voler-la millorar. Fem una Lleida integradora, feminista, justa i neta per a totes.

Volem canviar realitats sense esperar que el canvi vingui de fora, nosaltres som el canvi. Fa relativament poc que estic en aquest vaixell, però tinc les millors acompanyants que una podria desitjar Sense elles no seria aquí per això valoro molt la feina ben feta i en equip.

Vull compartir una anècdota personal amb vosaltres i que reflecteix molt bé perquè he decidit fer el pas. Sóc filla de mestres i un dia sentia com els hi retallarien el sou. No entenia el perquè, ells havien fet bé la seva feina. Els meus pares han lluitat per a que els alumnes fossin millors persones i el premi és un càstig! Els polítics que no han sabut gestionar la crisis viuen molt bé, tenen la vida solucionada i a costa nostra. Jo creia i deia que no era just. I a dia d’avui segueix sense ser just.

Els meues pares diuen que tinc raó però que no s’hi pot fer res. Però jo crec que sí que es pot. Estar dins em permetrà aportar la mirada i experiència del món de fora i poder fiscalitzar més a les altres esferes. La ciutadania no es mereix que se la castigui constantment. Alguns diuen que tenim els polítics que ens mereixem, jo crec que el que no ens mereixem és la ciutadania que tenim. Creuen en nosaltres, ens animen, ens empenyen a tirar endavant i nosaltres no sempre els hi podem tornar. Ja van sent hora.

Ens voten per a que fem una feina i jo estic disposada a fer la feina i donar el millor de mi mateixa i animar a la gent a fer ho. Això no va de mi, ni de 5 candidats, això va de gent comuna, va de canviar realitats que no agraden, va d’aparcar diferències i treballar en equip, va de buscar superar-se, va de no oblidar mai qui som, d'on venim i perquè som aquí. Perquè amb els anys hem après la lliçó “que les coses siguin d’una manera no vol dir que no es pugin canviar. I sinó pregunteu li a la Yolanda Díaz, Irene Montero, Jaume Asens, Aina Vidal, Jessica Albiach, Ada Colau, Xavier Domènec i una llista infinita de noms que no reproduiré. Ells són gent comuna i ens han demostrat que es pot si un hi creu.

Vull que la gent es senti orgullosa de mi i de la meva feina i que la senti també seva i vull sumar. Gràcies per deixar me ser valenta en l’intent.


Insistir en una solució quan ja s’ha demostrat que no funciona no és una bona idea

Vaig néixer a Lleida fa 49 anys amb arrels a Saragossa i les Garrigues Altes. Vaig estudiar a l’Espiga, al Gili i Gaya, vaig anar als Escoltes, després a l’Autònoma de Barcelona vaig llicenciar-me en Història de l’Art i més endavant ampliaria estudis en Gestió Cultural i Cooperació Cultural Internacional. Per un curt temps vaig fer de professor al Col·legi Claver i tot seguit vaig crear una empresa de gestió cultural i comunicació en la que, al llarg de 14 anys, vam desenvolupar un grapat de projectes, des de campanyes de comunicació a produccions per a la televisió o la coordinació de l’Ànimac durant 11 edicions. L’any 2014 vaig començar a treballar a la distribuïdora de cinema infantil Pack Màgic i compagino aquesta tasta amb altres com la de ser guionista per TV i coordinador de continguts del primer laboratori de continguts audiovisuals infantils d’Espanya.

La cultura ha estat el meu àmbit de treball, la cultura entesa com allò que ens defineix com a comunitat i que ens explica. La cultura com a mostra que la humanitat pot fer molts disbarats però també és capaç de crear bellesa i sentit.

Insistir en una solució quan ja s’ha demostrat que no funciona no és una bona idea. A vegades cal apostar per fer quelcom diferent. Per a fer-ho cal coratge, cal independència, cal seguretat en un mateix, cal criteri i cal alegria. Cal la convicció ferma que, malgrat que el món està molt fotut, les coses poden anar millor. Les coses es poden fer millor. És per aquest motiu que soc del comúdelleida. Perquè el comúdelleida creu i ha demostrat que les coses es poden fer diferent i millor.

M’il·lusiona pensar que, gracies a que existeix aquesta candidatura, dones i homes de Lleida aniran a votar sense una pinça al nas, pensant que estan prenent una bona decisió de la que no se n’avergonyeixen. Pensant que la decisió que prenen és bonica. Pensant que en aquesta pel·lícula, per una vegada, no la guanyaran els dolents.


Cinc persones per encapçalar la llista electoral d'un projecte col·lectiu