El comúdelleida, denuncia que un any més, les persones temporeres es veuen obligades a dormir al carrer, a la vora del riu Segre o en altres espais públics, per la manca d’equipament i places en l’atenció a la campanya l’agrària.
“És una situació que ja vam denunciar al juny, i que denunciem cada any, però el govern municipal continua sense donar-hi cap resposta digna”, subratllava la regidora del comúdelleida, Laura Bergés.
Des del grup s’assenyala que la manca d’un equipament obert durant el dia i de serveis bàsics, com dutxes o lavabos, agreuja encara més la situació. Durant els episodis de calor intensa, moltes d’aquestes persones passen bona part del dia al carrer, sense espais adequats on refugiar-se, descansar, rentar-se o cobrir les necessitats més bàsiques.
En aquest sentit, la regidora del comúdelleida Laura Bergés, afirma que “estem parlant d’unes condicions que són indignes, que posen en risc la salut d’aquestes persones i el benestar dels barris que es veuen més afectats”.
La regidora també denuncia la contradicció entre el relat de ciutat que projecta l’alcaldia i la realitat que es viu a la ciutat. “Mentre l’alcalde parla de les platges de Lleida a la vora del riu, la realitat és que hi ha persones que hi acampen i hi dormen perquè no tenen cap altra alternativa”, remarcava la regidora.
El comúdelleida recorda que el govern va aturar la licitació prevista per construir un equipament d’allotjament temporal i que l’equipament de la Caparrella només dona cobertura a persones que ja tenen contracte laboral. En aquest sentit, el grup denuncia que els recursos actuals no són suficients i com pensa el govern evitar que es repeteixin cada estiu les mateixes situacions a Cappont, al Centre Històric i a la vora del Segre.
“Lleida es reivindica com a capital agroalimentària de primer nivell, però aquesta capitalitat també hauria d’implicar responsabilitat envers les persones que venen a treballar en el principal sector productiu de la ciutat”, afegia Bergés. La regidora adverteix que la manca de recursos i de planificació no només condemna aquestes persones a la precarietat, sinó que també alimenta discursos aporofòbics, xenòfobs i racistes que aprofiten una situació que les administracions tenen l’obligació de resoldre.
