Dies enrere el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va amenaçar al regidor Sergi Talamonte de dur-lo als tribunals. No ho farà. Els motius pels quals no ho farà els explicarem al final de l’article. Abans però s’escau presentar breument els fets.
Un grup d’empresaris lleidatans vol promoure la Discoteca Biloba. Legítimament escull una ubicació on construir-la. Com tota la resta, aquesta empresa requereix d’un seguit de permisos i autoritzacions. La Generalitat adverteix a la Paeria que incompleix una normativa de seguretat que vetlla per a què espais d’aquest tipus s’ubiquin fora del perímetre de seguretat d’instal·lacions perilloses, en aquest cas els dipòsits d’hidrocarburs de CLH. Malgrat això, l’Ajuntament n’autoritza la construcció al·legant que disposa d’un informe jurídic, encomanat pels promotors de la discoteca i fet per un professor de dret administratiu de la Universitat de Lleida, que afirma que la normativa de la Generalitat no és d’aplicació en aquest cas. La Generalitat requereix a l’Ajuntament aturar les obres. Les obres no s’aturen i es finalitzen amb els permisos municipals però sense l’autorització de la Generalitat. Avui la discoteca està feliçment inaugurada.
Que és el que previsiblement passarà els propers anys:
Com ja s’ha apuntat, la Generalitat durà l’Ajuntament als tribunals. Una opció és que l’Ajuntament guanyi el plet i es consideri que l’obra és legal i aquí pau i després glòria. Una altra és que l’Ajuntament el perdi. La base jurídica a la que s’agafa l’Ajuntament és feble. L’informe que defensa la seva posició considera que la urbanització de la zona on hi ha la discoteca és anterior a l’aprovació de la normativa de la Generalitat i que, per tant, aquesta no s’ha d’aplicar. La Generalitat diu que això seria així tan sols en el cas que la discoteca hagués estat construïda abans de l’aprovació de la norma, però no és el cas. El risc, al·leguen, és el que és i és evident. I, per tant, s’escau aplicar-la a tota nova construcció, independentment de la regulació urbanística del sòl on es construeix.
El procés, com llastimosament molts en aquest país, durarà un grapat d’anys, posem que quatre o cinc. Finalment l’Ajuntament el guanyarà o el perdrà. Si el guanya no passa res, si el perd passa molt. Quan hi hagi una sentència ferma en contra de la Paeria la discoteca es declararà il·legal. Durant tots aquest anys la discoteca haurà estat funcionant i facturant i quan sigui obligada a tancar demandarà l’Ajuntament per danys i perjudicis, atenent el greuge sofert per culpa de la llicència anòmalament atorgada. Tot plegat acabarà amb una sanció que haurà d’assumir el pressupost de la Paeria. O sigui, la butxaca de tots plegats.
Aquesta és la lectura en positiu. L’opció en negatiu seria que, guanyi qui guanyi el plet, hi hagués alguna desgràcia, que hi haguessin víctimes i que uns i altres es miressin amb cara de consternat cínic preguntant-se qui és el responsable.
Què hi guanya l’ajuntament assumint aquest risc? Per què és tan benèvol amb aquesta empresa quan d’altres han estat anys tancades per culpa de l’absència de permisos equivalents? De quina manera ajuda a l’economia lleidatana que qualli la idea que la llei no és igual per a tots? Cal ser amic del poder per poder tirar endavant? És amb aquestes pràctiques que es pretén atreure inversors? Ben mirat, com tota bona república bananera ara Lleida ja té el seu Tropicana.
I ja que fem preguntes, aprofitarem, per cortesia, per respondre les que el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa ens va fer. El sr. Larrosa es pregunta quin interès té el Comú en que aquesta discoteca no tingui llicència. Doncs cap en especial. El que vol el Comú és que tots els establiments de la ciutat compleixin la normativa i que competeixin en igualtat de condicions.
El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa es pregunta per què el Comú fa actuacions insòlites com anar a peu d’obra a denunciar treballs il·legals. Senzillament, perquè són il·legals i és responsabilitat dels servidors públics denunciar fets com aquests i perquè, efectivament, de tant en tant cal anar a peu d’obra, xafar el carrer i copsar el que s’hi esdevé.
El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa es pregunta quin interès té el Comú en donar la raó a la Generalitat en el litigi. Doncs cap ni un, ens agradaria no haver de donar-los-la i que l’Ajuntament hagués fet les coses bé, però no és el cas.
El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa no durà al regidor Sergi Talamonte als jutjats perquè sap que no té raó. Perquè és perfectament conscient que l’estratègia d’anunciar una denúncia i no fer-la és una estratègia bàsica de confusió, ja utilitzada, per cert, pel mateix alcalde aquest mandat contra el mateix regidor del Comú. Una fugida endavant que no duu enlloc. Fer-se l’ofès per nimietats i no atendre a la raó de la denuncia no deixa de ser una actitud indigna, impròpia d’un servidor públic.
Finalment no hi haurà denúncia per un fet molt lleidatà. Aquesta és una ciutat petita i les veritats que va afirmar el Sergi Talamonte les coneix ell i molta més gent. És difícil que la veritat s’oculti impunement en una ciutat amb ulls responsables que vigilen.
Comú de Lleida
Una ciutat amb ulls que vigilen
