Discurs de la Laura Bergés en el ple de constitució de la Paeria del mandat 2023-2027
Avui iniciem un nou mandat, el primer per a mi. Mentiria si no reconegués que m’imposa respecte seure en aquesta bancada, i la responsabilitat de representar les 2.373 persones que ens han fet confiança en les darreres eleccions, i de recuperar la confiança de les que han deixat de votar-nos.
Però aquesta responsabilitat també m’ il·lusiona. És un honor tindre l’oportunitat de treballar per la meua ciutat i poder donar continuïtat a la feina que han fet les anteriors representants del comúdelleida, l’Elena, el Sergi, el Carlos. I dur a la Paeria la feina que fan totes les persones que col·laboren en el comúdelleida.
Des del comú, i jo personalment, entomem aquest mandat des de la humilitat, escoltant els resultats electorals, que entenem que han castigat especialment a les dos forces d’esquerres que vam formar part del govern del canvi (encara que en el nostre cas només fos durant dos anys), un govern que ha frustrat expectatives. Nosaltres davant aquesta frustració, que també era nostra, demanàvem més vots per tirar endavant amb força les transformacions pendents. Però ens hem trobat més abstenció, que interpretem com un toc d’atenció, però també com un desistiment que nosaltres no compartim.
Per això, entomem el mandat amb humilitat però també amb més determinació per revertir el desencís i per ser tant útils com puguem per fer una Lleida millor, amb una Paeria que entomi els greus problemes socials i ambientals que tenim.
Des d’aquesta humilitat i des d’aquesta determinació, ens volem adreçar al partit socialista, a qui felicitem pels seus resultats. El nou alcalde Fèlix Larrosa ens ha transmès la seua voluntat de governar des del diàleg i la col·laboració. Ho celebrem i oferim una tasca d’oposició constructiva. Constructiva i col·laborativa però no dòcil. Exigent. Ens trobarà en el diàleg, però en el diàleg per fer coses, no en el bla, bla, bla infructuós.
Nosaltres tenim dues prioritats molt clares, la social i l’ambiental.
Fa uns dies parlàvem amb les entitats cristianes que treballen amb les persones vulnerables. I ens transmetien la impotència davant el creixement de la pobresa a Lleida. Davant l’increment de persones amb dificultats per accedir a un habitatge, moltes fins i tot encara que treballin. Ens traslladaven la necessitat d’anar més enllà de la tasca caritativa. Calen polítiques que transformin la realitat de l’habitatge a Lleida. Com les que vam començar a impulsar nosaltres, per augmentar el parc públic d’habitatge, per mobilitzar els pisos buits, per lluitar contra l’especulació que deixa gent sense cases i cases sense gent i alimenta els problemes d’ocupacions. Si el govern socialista vol ser valent en l’aplicació de la nova llei d’habitatge, ens hi trobarà.
I ens trobarà també per fer polítiques comunitàries als barris, com les que vam començar a impulsar a la Mariola, al Centre Històric, a Balàfia. I que s’han de reforçar i estendre a altres barris (Secà, Mangraners…) que acumulen precarietat i mancances en la prestació de serveis públics. I on pensem que cal desenvolupar plans comunitaris de salut, benestar i convivència, xarxes de suport mutu, cooperació econòmica.
Els partit socialista, i la resta de partits de la corporació, poden comptar amb nosaltres per impulsar la transició ecològica. Avui m’acompanya la meua fillola, que enguany votava per primer cop. I en aquests dies de campanya em transmetia la preocupació de les seues companyes i companys, del jovent, pel planeta que els estem deixant. Una preocupació que no és només del jovent sinó també de la pagesia que pateix la sequera, dels científics que ens urgeixen a prendre mesures contundents, de tothom amb un mínim de consciència ambiental.
En el darrer mandat nosaltres hem estat actius en presentar propostes de vianalitzacions i pacificació del trànsit, de reforç del servei d’autobús. Hem impulsat mesures de transició energètica. I hem estat actius en denunciar la inacció de JuntsxCotxe alhora de fer el canvi en el model de mobilitat que hi havia en el pacte d’Entesa. O la incoherència d’un polígon industrial sobredimensionat i sense límits a activitats contaminants. Ara tornem a oferir al partit socialista col·laboració propositiva per avançar, sense excuses, en aquesta transició ecològica. I crítica i oposició contundent si no es fa.
Com també per definir un model industrial i un model comercial que pensi en la indústria i el comerç de Lleida, i no en els interessos de grans multinacionals que, igual que venen, marxen quan els baixa la rendibilitat. Ens trobarà en el suport al comerç local, en el desenvolupament del Pla de l’Estació (no en el desenvolupament de Torre Salses), En la modificació del pla de Torreblanca.
I ens trobarà també en una gestió pública transparent, rigorosa , eficient, dels diners que són de tots i totes.
En l’anterior mandat vam contribuir a millorar els ingressos de l’ajuntament en uns dos milions d’euros sense tocar la butxaca de la majoria. Transformant una fiscalitat que en els quaranta anys de PSC havia renunciat a cobrar els impostos que els hi tocaven a les grans empreses d’energia i de telefonia, o a les grans propietats no residencials. Impostos que sí que pagaven en altres ciutats i que ara també han començat a pagar a Lleida. I encara es pot anar més enllà, millorant la gestió d’aquestes taxes i explorant noves taxes a plataformes de comerç digital com Amazon que fan negoci a la ciutat, i contaminen a la ciutat, però sense pagar els impostos que sí que paga el comerç local. Aquí el PSC ens hi trobarà. No en el seu anterior model fiscal.
I també en una gestió de la contractació pública que doni més oportunitats a les pimes i cooperatives de Lleida, no només a les grans empreses de sempre, i que impulsi una economia amb més responsabilitat social, laboral i ambiental. En una gestió dels serveis públics més eficient, amb més control públic, incloent la municipalització d’aquells serveis en què hem comprovat que la gestió privada que havia impulsat en el passat el PSC no garanteix ni un bon preu ni una bona qualitat.
I no puc acabar sense recollir el testimoni de la reivindicació feminista que l’Elena ha mantingut durant tot aquest darrer mandat.
Seguim veient un home a l’alcaldia. I hem vist com els homes forts de l’anterior govern han marxat quan han deixat de manar, deixant, ara sí, a les dones al capdavant dels seus grups, a l’oposició. Ho dic des del respecte sincer a una decisió, que entenc, de retirar-se pels mals resultats. Però sense poder evitar pensar que és curiós com els homes es retiren quan perden poder i a moltes dones les empenyen a retirar-se quan el tenen. I com les dones es queden quan van mal dades. Així que acabo amb una frase de la Clara Campoamor: “La mujer no se resigna, se rebela, se revuelve siempre, y cuando todo parece perdido, cree en lo inesperado, cree en el milagro. Digámoslo concretamente: cree en sí misma”.
Ara que estem en un moment en què moltes coses semblen perdudes o en perill de perdre’s (i no parlo només de Lleida) faig meva aquesta frase i la fem nostra des del comú.
El comú, que com diu un llibre sobre el comú català, «és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat que produeix un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decideix el seu propi futur».
En aquesta solidaritat, en aquesta rebel·lia i en aquesta esperança, ens hi trobareu.
Moltes gràcies.
