A través de la contractació, la Paeria està afavorint una economia poc transparent i sense cap vocació de promoure canvis en un model econòmic que hem comprovat esgotat i creador de desigualtats. El Comú aposta per un altre model i actualitza, com ens vam comprometre, la informació sobre contractació que vam fer pública el passat mes de novembre.
Roda de premsa contractació dimarts 9 de maig
La nostra voluntat era fer accessible per al conjunt de la ciutadania la contractació mentre no ho faci l’equip de govern. I no ho ha fet. L’Ajuntament no té encara sintetitzada tota la informació sobre contractació. Potser l’únic avenç després de la nostra insistència és que hagin publicat almenys la relació de contractes menors del 2016 (fet que els permet complir amb un dels índex d’Infoparticipa).
Amb aquesta finalitat fem públic en format obert i reutilitzable tota la contractació de 2016, l’únic any que hem pogut completar, durant el qual la Paeria va fer 389 contractes per un valor de 27,28 milions. El total no inclou els contractes sotmesos a variables, com poden ser les taquilles d’espectacles o els consums elèctrics. D’aquests contractes un 73,2% (285) són sense procediment obert de contractació, mentre que el 26’8% (104) sí que es fan via procediment obert.
Dels anys anteriors, només hem pogut recollir una part de la contractació, fet que demostra el grau d’opacitat de l’equip de govern. Hi ha informació inaccessible, ni tan sols quan la demana un grup municipal de manera insistent.
Conclusions i propostes del Comú
La contractació externa de béns i serveis representa més d’un terç del pressupost de l’ajuntament si hi incloem també els contractes de les concessions. Cal obrir de bat a bat la finestra de la contractació i fer-la del tot transparent perquè els agents econòmics puguin prendre decisions informades.
El Comú proposa unificar tota la informació de contractació creant un fitxer únic al web de la transparència que reculli de manera clara i comprensible la informació que actualment hi ha dispersa sobre perfil del contractant, contractes menors i pròrrogues (normalment a través de decrets d’alcaldia).
D’acord amb la Llei de Transparència, s’ha d’oferir informació de tots els contractes realitzats i en tràmit, inclosos els patrimonials i els menors.
La Paeria ha de fer previsió de contractació mitjançant un pla anual que inclogui la totalitat dels contractes de serveis, subministraments i obres previstos, que inclogui la data de finalització de les adjudicacions i de les dates límit per formalitzar les pròrrogues previstes als plecs administratius particulars. Es tracta de planificar allò establert al pressupost municipal de forma entenedora per a tota la població i pels agents econòmics i empresarials de tots els sectors.
Remarquem com a exemple de bones pràctiques el de l’Ajuntament de Saragossa, que recull amb claredat i en un mateix web tota la contractació que porta a terme.
Massa contractes menors
Es recorre de manera abusiva al contractes menors sense publicitat prèvia, i sense concurrència que es fan any rere any pel mateix concepte. Una fórmula d’economia amb tics clientelars, ja que afavoreix a aquells actors o empreses més ben relacionats amb el poder, alhora que porta al límit el marc que estableix la Llei de contractes del sector públic.
El Comú aposta per fer, sempre que sigui possible, licitacions obertes per períodes de més d’un any. Un procés obert i més transparent permetria a l’Ajuntament assegurar-se que contracta la millor oferta (en qualitat, en preu, en mitjans tècnics i humans, etc).
L’anàlisi de la contractació evidencia molts exemples de contractes que es fan cada any i que, per tant, tindria més sentit de licitar-los de manera oberta:
- Les senyeres de la Diada, que cada any costen més de 6.000 euros sense fer-ne licitació oberta
- Els catàlegs i elements gràfics d’Animac, que volten els 8.000 euros anuals.
- Aplicatius informàtics de gestió que es contracten cada any i que entre 2015 i 2016 han costat en conjunt més de 46.000 euros.
Calen més clàusules per afavorir empreses més responsables
Els contractes de la Paeria no inclouen suficients clàusules per orientar la despesa pública a actuar com a motor d’un canvi, tan necessari, de model econòmic. L’ajuntament, en el moment de contractar, no fa res per afavorir les empreses que siguin més responsables socialment
Proposem introduir clàusules en relació als drets laborals, la igualtat de gènere, la inclusió social, el respecte al medi ambient, contra empreses que eludeixin o evadeixin impostos o estiguin implicades en casos de corrupció…
Fem esment a la Guia de contractació pública social de l’Ajuntament de BCN com a exemple de bona pràctica: una eina que té per objectiu la millora general de les condicions laborals i mediambientals dels sectors productius, promovent el bé comú i donant suport a les petites i mitjanes empreses
Més economia cooperativa
Tampoc no hi ha clàusules que potenciïn l’economia cooperativa o col·laborativa o l’economia de proximitat
Volem fomentar una economia cooperativa, ambientalment i socialment responsable com a alternativa imprescindible a l’economia insostenible i predadora que ens ha dut fins la crisi social, econòmica i ambiental que patim actualment
S’ignora la contractació per lots
L’ajuntament menysprea el sistema de contractació per lots, que recomana la pròpia UE, i incompleix la proposta de resolució aprovada al ple de l’Estat de la Ciutat per potenciar la contractació per lots.
Apostem per adoptar, sempre que sigui possible, el sistema de contractació per lots pel qual els contractes de més dimensió es divideixen en lots més petits per a que no sempre vagin a parar a les mateixes grans empreses. En lloc d’atorgar un sol contracte a una empresa gran, per a que sigui aquesta la que després divideixi el contracte en una cadena de subcontractació que precaritza les condicions laborals, podria ser el mateix ajuntament el que proposés contractes més petits -això sí, igualment transparents i amb concurrència d’ofertes- per a afavorir que hi puguin optar les pimes, els autònoms i les cooperatives, contribuint a crear més ocupació i de millor qualitat.
La contractació per lots també permetria unificar línies de servei i dotar de coherència conjunta. Per exemple es podrien ajuntar en una única licitació (mentre no siguin de gestió municipal) els centres oberts de les diferents zones, els bars dels centres cívics o bé el servei de manteniment i senyalització de la via pública.
L’Ajuntament no està utilitzant totes les opcions de contractació que la llei li ofereix per racionalitzar les compres i cercar la millor opció.
Cal recórrer, quan s’escaigui, a la contractació centralitzada, amb fórmules com el “diàleg competitiu” (elaborar els plecs a partir dels resultats d’una taula oberta amb els diferents prestadors de serveis) o bé l'”acord marc” (similar a una central de compra).
El calendari electoral mai hauria d’afectar la contractació que es fa des del municipi. Hem constatat com al 2016 hi havia 387 expedients de contractació, gairebé un 20% menys que l’any anterior, que era any electoral.
Com hem aconseguit la informació de contractació?
A la vista que segons l’equip de govern no existeix una relació complerta de contractació de tots els anys, el Comú de Lleida ha seguit recollint la informació de contractació per diferents vies. Vam fer un buidatge del perfil del contractant al web de la Paeria, de tots els decrets que tenen que veure amb contractació, dades de la junta de govern local, expedients de comissions informatives. I així i tot hi ha expedients dels quals no tenim informació.
Contractació Paeria 2016 i anys anteriors (full de càlcul) (Versió Pdf)
