El comúdelleida insta al govern municipal a reavaluar el pla i donar més temps per desenvolupar una estratègia de seguretat i convivència més ambiciosa i innovadora.
El grup municipal qüestiona alguns elements de la diagnosi i reclama objectius que responguin de forma més concreta als problemes identificats, amb una estratègia que tingui en compte les noves aproximacions restauratives i comunitàries als problemes de seguretat.
“Reivindiquem un enfocament més basat en la cultura de la pau i la cohesió social, des de la cultura de la responsabilització comunitària, reparació de les persones agreujades, la mediació sociocomunitària, que tingui més en compte les causes estructurals de la violència i les aproximacions restauratives i que aterri l’estratègia i accions a les problemàtiques de cada barri“, valorava la regidora del comúdelleida, Laura Bergés.
Un pla que s’oblida del problema de l’explotació sexual i que no integra la mirada de les persones nouvingudes
Un aspecte crític que manca en la diagnosi és la falta de consideració per al problema de la prostitució.”No hi ha cap lloc del pla, ni a la part de diagnosi ni a la part d’objectius i actuacions on es valori el problema de la prostitució i l’explotació sexual a la ciutat“, denunciava la regidora del comúdelleida. És imperatiu que el pla abordi aquesta qüestió de manera exhaustiva i inclogui mesures específiques per afrontar-la com una qüestió de seguretat de les dones.
Des del comúdelleida es denuncia un biaix racista en el Pla i en la metodologia participativa utilitzada per elaborar-lo. “S’identifica un problema de seguretat vinculat a les persones migrades a partir de les percepcions ciutadanes, sense analitzar cap dada al respecte ni introduir variables com renda, pobresa o segregació“, explicava la regidora Laura Bergés. “I en la metodologia participativa no s’inclou cap entitat ni col·lectiu de persones migrades. Se’ls assenyala com a problema però no se’ls té en compte per aportar la seua visió o les aportacions que poden fer a donar solucions“, afegia.
Objectius i actuacions genèrics que no donen resposta a alguns problemes identificats
Pel que fa als objectius actuals el comúdelleida titlla de massa genèrics i que no aborden adequadament molts dels problemes identificats a la diagnosi, entre els quals es destaca la falta d’arrelament i identificació cívica de part de la població o les mancances en cohesió social. Segons el comúdelleida es parla de la proximitat com a eix bàsic de treball, introduint elements de transversalitat, però no sense cap a un pla d’acció clar en aquesta línia. “No veiem propostes clares per millorar la coordinació entre les diferents àrees de l’ajuntament implicades en la seguretat i la cohesió social, o la formació en acció comunitària i restaurativa“, explicava Laura Bergés, afegint que “veiem que es proposa augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana (tot i que a diagnosi s’indica que el rati GU/hab. està per sobre del de Catalunya), però no es diu res d’augmentar plantilla d’educadors/es socials, treballadors/es socials, mediadors/comunitaris, o Mossos d’Esquadra”.
El comúdelleida demana també una territorialització dels objectius i accions previstes. “Cada barri té necessitats i problemàtiques úniques, que s’identifiquen en part en l’apartat de diagnosi, però després no es marquen objectius i actuacions concretes per abordar-les“.
Un dels exemples en aquesta línia és que en la diagnosi s’identifiquen com els problemes de seguretat més importants al Centre Històric els problemes estructurals i d’habitabilitat dels edificis o la sobreocupació de l’espai públic, però després no hi ha accions per abordar aquests problemes. El mateix succeeix amb els problemes de seguretat vinculats al consum d’alcohol i drogues que “s’identifiquen com a problema però després només es preveu donar continuïtat als programes existents que està clar que no han obtingut els resultats desitjables“.
Una metodologia que deixa fora actors clau
A més de la falta de participació dels col·lectius migrants, la regidora del comúdelleida lamenta també la manca de participació de directors/es d’escoles i instituts, o de centres de salut, o representants del sector de l’oci, “sectors que haurien de participar, segons les mateixes indicacions de la Generalitat per a l’elaboració de Plans Locals de Seguretat” afegia la regidora. “La diversitat de perspectives és vital per a la creació d’un pla de seguretat comprensiu i inclusiu.”
En resum, el comúdelleida insta al govern municipal a prendre les mesures necessàries per abordar aquestes preocupacions i garantir que el Pla Local de Seguretat sigui una eina efectiva i representativa per millorar la seguretat i el benestar de “TOTA” la ciutadania de Lleida.
